L’os , font de progrés a muntanya | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 29/11/2019

Des del 2014 existeix el projecte europeu Piroslife per a la consolidació d’una població d’ossos al Pirineu, on estan representades diferents entitats, la Universitat de Lleida i les administracions catalana i aranesa. Aquest projecte ha suposat entre 2014 i 2018 una inversió de 2,5 milions d’euros en la zona on hi ha ossos per dinamitzar l’economia, fomentar el lleure sostenible i compensar els inconvenients que puguin generar.

Pel costat francès, amb qui compartim els ossos, es finança la contractació de pastors, l’adquisició i manteniment de mastins de protecció educats per protegir ramats, la reconstrucció de cabanes de pastor, el transport en helicòpter del material per als pastors, menjar, sal per a les ovelles i equipament de comunicació per barrar l’aïllament.

Tant l’agricultura com la ramaderia de muntanya estan condemnades a la desaparició en el context de la producció agroindustrial massiva dels nostres temps i la mundialització. La superfície de pastures disponibles al Pirineu és insignificant comparada amb les grans praderies de Nova Zelanda, per posar un sol exemple. En els termes actuals de mercat és impossible competir a menys que es faci un producte de més qualitat, més natural i fàcilment identificable pel públic.

Danys insignificants
El problema de la ramaderia no és l’os. De 600.000 ovelles que pasturen al Pirineu sense vigilar, sense pastor, cada any en moren entre 18.000 i 30.000 depenent de les malalties, els accidents, la ingestió accidental d’herbes verinoses, productes tòxics com anticongelant o oli de cotxes sobre el fenc, llamps i estimbades. Moltes morts en els ramats no vigilats es podrien evitar recuperant la figura dels pastor, avui ja format en escoles.
Un atac d’os sol causar entre una i dues ovelles mortes; això representa un 0,1 per cent dels animals morts a la muntanya, equival a 200 o 300 ovelles anuals. Les indemnitzacions sistemàtiques i sense gaire comprovacions fa que la temptació d’atribuir atacs a l’os sigui molt gran, sobre tot si els polítics no volen problemes. Aquesta mena d’ajust representa una assegurança a tot risc.

Protegir i indemnitzar
En el marc de la Unió Europea, denunciar atacs d’os és una de les poques formes d’obtenir ajuts. Els experts aconsellen indemnitzar sempre que hi hagi mesures de protecció i un peritatge fet per una companyia d’assegurances independent. Aquesta compensació, que ningú no discuteix, podria ser pagada per l’Estat i quedaria fora de la pressió de les manifestacions sorolloses i altres coercions. Una assegurança privada evitaria clientelisme i falses atribucions. També hi ha ajuts europeus i estatals que venen dels nostres impostos per a zones amb presència de llops, linxs i ossos, uns diners que és just pagar solidàriament però que s’han d’administrar amb rigor, eficàcia i transparència.

Deixa un comentari