Lluís Gavaldà Els Pets

Parlem amb Lluís Gavaldà de la trajectòria de Els Pets, del seu moment actual i dels seus reptes de futur.

El 2020 Els Pets celebraven el seu 35è aniversari i havien preparat una sorpresa ben especial: una gira titulada ‘20/20’, però la situació de la pandèmia els va obligar a modificar el que havien projectat. En el nou context, es troben ara immersos en la gira ‘20/21’, dins la qual el proper 3 de juliol actuen a Alella. El mític grup català torna a portar la seva música i les seves cançons per a gaudi dels seus seguidors.

Com afronten el retorn als escenaris després d’aquests temps tan difícils de la pandèmia?
Els afrontem amb tota la il·lusió d’un grup a qui van anul·lar el 90 % dels concerts de l’any passat. Amb una barreja d’eufòria i d’agraïment a la gent que ha fet l’esforç d’esperar-nos i omplir tots els concerts que portem d’aquest any.

Les noves regles que imposa la situació postpandèmica condicionen la manera com es gaudeix dels espectacles?
És evident que no són les condicions idònies per gaudir d’un concert de rock. A nosaltres se’ns fa estrany veure la gent asseguda amb la cara tapada, però al mateix temps això ens fa adonar que tenim un públic que ens estima per sobre de les nostres possibilitats. Per aquest motiu intentem que en surtin feliços.

Quines activitats han pogut realitzar, com a grup, durant els mesos de confinament?
En el meu cas he fet una gira en format de duet amb Joan-Pau Chaves, que ens ha tret una mica la recança de tants mesos d’inactivitat. He de reconèixer que em feia respecte, però l’he gaudit moltíssim.

Com es desplega la gira ’20/21’? Quins temes porten a l’escenari?
Es tracta d’un concert molt llaminer, toquem totes les cançons més representatives dels 36 anys de carrera i ho fem per primer cop de manera cronològica, des de les més recents fins als inicis del rock agrícola a principis dels 90. D’aquesta manera, a mesura que va passant l’actuació ens anem endinsant en el túnel del temps.

El 3 de juliol actuen a Alella, on ja van tocar el 2004…
La veritat és que sempre quedo malament quan em recorden concerts antics. Tinc memòria de peix, no hi puc fer més. Si va ser el 2004 devíem estar de gira amb el disc Agost, del qual tinc un record meravellós.

36 anys de trajectòria. Com han canviat els plantejaments del grup d’ençà que es va formar?
Ha canviat molt, suposo que com totes les coses que tenen 36 anys. Estem una mica més espatllats que a l’inici, però ara desafinem molt menys.

I com han vist evolucionar el rock català en tot aquest temps, fins avui en dia?
Hi ha una evolució positiva en el sentit que ara ja no pregunten als grups per què canten en català, com ens feien a nosaltres contínuament quan començàvem.

Com valoren la seva relació amb el públic, tant el que els és fidel des dels seus inicis com el més recent?
El públic és la raó principal per la qual encara estem fent concerts. Sense la seva complicitat i la seva empenta ara estaríem tots tres a la llar de jubilats fent manualitats i explicant sopars de duro als companys d’habitació.

I el seu darrer treball discogràfic, Som?
Amb tres anys de distància, crec que vam fer un disc molt digne. No vull caure en el tòpic de dir que el darrer disc és el millor, però pel que fa a la crítica mai no havíem tingut tantes lloances. Crec que és un molt bon disc, jo me’l compraria si no fos perquè ja el tinc.

Quins projectes es plantegen a curt termini? I més de cara al futur?
Ara volem gaudir d’aquest any dalt dels escenaris. A partir de l’any que ve pensarem a fer un nou disc. Esperem que no se m’assequi el cervell.

Entrevista: Albert Calls
Fotos: Judit Sabate / @juditsabate