Les emocions i el desconfinament | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 09/06/2020

Ja fa més de vuit setmanes que ens hem hagut d’adaptar a un nou escenari desconegut  per tothom. I ho hem fet! Però una de les característiques d’aquesta pandèmia són les variables canviants i la incertesa constant, així com la necessitat d’haver-nos hagut d’adaptar-hi fent un SOBREESFORÇ. Aquest fet ha generat, amb un impacte més o menys gran, una REACCIÓ D’ESTRÈS en el nostre organisme:

  • Reaccions fisiològiques: dificultats per agafar el son, desordres en els bioritmes, alteracions gastrointestinals, sensació d’inestabilitat, de mareig, dificultats per respirar, opressió toràcica, tensió muscular, mal de cap/migranyes, etc.
  • Reaccions cognitives: sensació de desprotecció, perill, indefensió, inseguretat, confusió, manca de concentració, pensaments catastrofistes, sensació de pèrdua de control, pensaments obsessius, etc.
  • Reaccions emocionals: pors, sentiments de culpa, ansietat, ràbia, tristesa, irritabilitat, sentiments de buit, de desesperança, inseguretat, etc.
  • Reaccions conductuals: passivitat i abandó, no adopció de mesures de protecció ni d’autocura, conductes d’evitació, conflictes personals, laborals, familiars, alteracions de la ingestió, distanciament emocional i social, etc.

Ara, amb les fases del desconfinament s’inicien NOUS REPTES, amb  pèrdues  i guanys que hem de saber afrontar de forma eficaç per tal que les nostres emocions, pensaments i creences en surtin el màxim de beneficiades.

Tornem a definir un nou escenari, una situació nova en la qual hem d’aprendre a viure i a conviure, amb la por i la incertesa que això comporta. Ens preguntarem: canviaran els nostres costums?, canviaran les nostres relacions?, canviarà el nostre sistema?, canviarem nosaltres?

Des de la perspectiva psicològica són moltes les variables que cal tenir en compte per tal que l’adaptació  tingui el menor impacte traumàtic possible i per tant sigui el màxim de positiva en totes les àrees vitals en què ens desenvolupem.

L’ésser humà és un ser biopsicosocial i per tant l’adaptació no serà de la mateixa manera ni tindrà el mateix impacte per a tots. Dependrà d’una sèrie de variables tals com: els trets de la personalitat, la resiliència, l’entorn, les fortaleses, l’educació, el context social, familiar, cultural, etc.

No obstant això, cal també tenir en compte que el desconfinament ens pot portar a REACCIONS POSITIVES, davant la perspectiva de tornar a reprendre certes rutines i hàbits anteriors a la covid-19 ─incorporant alhora les noves rutines que durant aquestes setmanes hem après a valorar en positiu─ que potser abans, per la inèrcia que portàvem, no fèiem amb tanta freqüència (l’augment de l’activitat física, cuinar, contactar amb amics, realitzar altres activitats, passar més temps amb els nostres fills, descobrir aficions) i que ens han mostrat la cara més amable i satisfactòria d’aquest confinament. Algunss’han establert noves fites i objectius professionals, s’han reinventat i han vist noves oportunitats.

COM AFRONTAR LES EMOCIONS DEL DESCONFINAMENT:

1.   LA POR:

  • Entendre que sentir por durant el desconfinament és molt normal i el que és important és poder-la expressar.
  • Establir comunicació i relació de suport amb persones que ens facin sentir tranquil·les i segures.
  • Aplicar-nos tècniques de relaxació, respiració i meditació.
  • Centrar-nos en l’aquí i l’ara, posant atenció únicament a allò que podem controlar (pensaments, emocions i mesures de protecció).
  • Fer la tècnica de l’«aturada del pensament» davant d’aquelles situacions que ens resulten intrusives i persistents, i «la tècnica de la distracció», que consisteix a enfocar l’atenció en un altre estímul per tal de rebaixar els nivells d’ansietat.
  • Avaluar el perill de forma objectiva (per exemple, dades a favor i en contra d’un possible contagi). I plantejar-nos si els pensaments que tenim a l’hora de sortir al carrer s’ajusten a la realitat o si pensar allò que pensem compleix alguna funció (és positiu, ens ajuda…).
  • Fer exercicis d’autoinstruccions (quan ho anotem encara té més eficàcia) i intentar controlar aquelles situacions o notícies que ens generen malestar.
  • Mantenir una estructura de rutines, que hem anat desenvolupant al llarg d’aquests dos mesos.
  • Fixar-nos petits objectius que volem aconseguir.
  • Fer un autoreforç per les fites assolides.
  • En el cas que la reincorporació a les activitats quotidianes ens generés un grau elevat d’angoixa, cal valorar la possibilitat de fer-ho de forma progressiva i planificar amb anterioritat la forma com ho anirem fent (tècnica de la prevenció de conducta).

2.  LA TRISTESA:

  •  Ens costi més o menys, el primer que podem fer és ser-ne conscient i acceptar-la, ja que possiblement hem viscut  en una roda d’emocions. És molt important tenir en compte si la persona ha sofert la pèrdua d’algun familiar o si ha estat exposada a uns nivells de tensió i d’estrès màxims (com els professionals de l’àmbit sanitari, de residències, treballadors de la neteja, treballadors als supermercats i comerços de primera necessitat i en tots els serveis que han atès la logística durant tot aquest temps. És imprescindible cuidar qui ens ha cuidat i conèixer les conseqüències psicològiques que hagin pogut patir, així com normalitzar el fet que necessitin intervencions psicològiques i no estigmatitzar el fet d’anar a teràpia).
  • Envoltar-nos de persones que ens facin sentir segures i amb  confiança per poder expressar el que podem necessitar i sentir.
  • Establir unes rutines: és important moure’ns o realitzar alguna activitat física que ens mantingui actius. Cal respectar els descansos, cuidar l’alimentació i dedicar temps a activitats que ens facin sentir plaer.
  • Promoure comportaments que ens puguin fer sentir útils, com escriure cartes a persones que estan ingressades i fomentar la solidaritat.

3. La muntanya russa emocional també ens pot portar a experimentar IRA, CULPA i FRUSTRACIÓ, ja iniciades durant la fase de confinament i que poden continuar i seguir manifestant-se en moltes persones com a efecte reflex de la impotència, del canvi d’expectatives i la falta de control davant la nova situació. Si apliquem les indicacions anteriors i fem un exercici de reflexió i treball intern personal, ens ajudarà a connectar-nos amb allò que sentim, no defugir de la seva expressió i buscar suport i ajuda per tal d’activar la seva expressió amb la màxima escolta empàtica, comprensió i respecte.

En el marc de l’àrea FAMILIAR, poden haver sorgit durant el confinament els següents problemes:

  • CONFLICTES DE PARELLA, que s’han vist accentuats per les hores i hores de convivència continuada. La parella es pot haver debilitat i en aquests casos és fonamental establir una comunicació assertiva,  respectar als espais i temps de cadascú o pactar unes normes de convivència.
  • Per les persones amb algun tipus de desordre psicològic anterior al confinament, aquesta nova situació pot produir una alteració o ser un factor estressor que faci que aflorin o s’activin més determinats símptomes. És fonamental demanar ajuda si veiem que la situació ens desborda.

 

Anna Sibel Directora del Consultori amb2.
Psicòloga Clínica. Teràpies de online i de forma presencial a Barcelona i Arenys de Mar.
amb2@copc.cat 

Deixa un comentari