Publicat el 02/02/2011

Cada vegada s’està posant més en evidència el ressorgiment de les dues Espanyes, la negra feixista i la roja progressista. Una Espanya oberta i plurinacional i una altra “grande y libre que hable castellano”, centralitzada i autoritària. Semblava que la transició, els 30 anys de vida democràtica, haurien d’haver servit per superar aquest enfrontament històric, però els fets demostren que no és així. És evident que l’actual crisi econòmica qüestiona totalment el sistema democràtic i aquest qüestionament és utilitzat per vendre un retorn a una política autoritària i conservadora, en lloc d’apostar per més democràcia. Gràcies a la nostra pertinença a la UE, el possible retorn a una dictadura avui dia és totalment inviable, la qual cosa però, no exclou el funcionament de polítiques populistes, basades en la demagògia i en un fort domini dels mitjans de comunicació, quin exemple més clar és el del model Berlusconi a Itàlia.
Afortunadament per a Catalunya, aquests 30 anys de transició, han estat positius. Avui dia tenim la suficient estructura i formació política, per començar a pensar en la creació del nou estat europeu de Catalunya, amb la qual cosa facilitaríem als espanyols, la solució de les dues històriques Espanyes, en treure de l’enfrontament la influència de Catalunya, la qual històricament sempre ha estat europeista i progressista. És possible que una Catalunya independent fos positiva també per als espanyols en suprimir de tots els seus mals la intervenció, segons ells nefasta, de Catalunya

Deixa un comentari