L’envelliment

Aquesta columna Sèniors pretén difondre una cultura sènior, que la mateixa societat va generant, que ajudi a fer possible afrontar el gran repte d’aquest segle, l’envelliment de la població. Dintre de pocs anys quan hi hagi més gent gran que joves es crearà una situació totalment impensable i molt difícil de solucionar. Hi ha qui pronostica que pot produir un canvi de civilització, en què tindrà més importància la saviesa dels anys que l’exuberància de la joventut. Possiblement els seus principals problemes, seran dos: el de com afectarà a la gent gran el fet de poder viure tants anys i el d’un possible rebuig d’una societat que no voldrà ni podrà mantenir a tants vells durant tants anys.
En aquests moments s’estan produint canvis culturals substancials que afectaran tota la societat. Cada vegada hi ha més gent que creu que en aquest món tots hi som necessaris i que cap persona es pot escapolir de la seva responsabilitat social de participació. El pensament tradicional de la gent gran de què ja s’ha treballat prou i és temps de descansar, si no s’està malalt i dependent, es convertirà en inacceptable. Si la gent gran no vol ser rebutjada per la resta de la societat com un col·lectiu parasitari, haurà de seguir els consells mèdics, per millorar la seva qualitat de vida, de fer quelcom útil i necessari, per a ell mateix i per ajudar a superar el problema de l’envelliment originat per ella mateixa.

En un món globalitzat els plantejaments egoistes insolidaris no hi tindran cabuda