L’enigmàtic origen del massapà | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 07/01/2019

Els avantpassats d’aquest dolç típic de Nadal cal trobar-los a l’antiga Grècia, on era molt apreciada la pasta d’ametlla i mel. Més endavant apareixen als relats de Les mil i una nits i, en el món cristià, trobem un pastís d’ametlla anomenat pa martius (‘pa de març’ o marzapane en italià).

Es diu que van ser els perses els qui van estendre el consum de massapà per tota la conca mediterrània. El més probable, però, és que sigui d’origen àrab i hagi estat introduït a Europa amb l’arribada de la invasió musulmana a Toledo, un dels seus possibles bressols. La llegenda explica que el van inventar les monges del convent de Sant Climent d’aquesta ciutat, durant un episodi de fam que es va patir després de la batalla de Navas de Tolosa, el 1212. Com que no hi havia blat a la ciutat i els seus rebosts estaven plens de sucre i ametlles, se’ls va ocórrer barrejar aquests aliments per elaborar una massa cuita al forn que pogués substituir el pa.

Històries semblants es repeteixen en diferents geografies, com la ciutat alemanya de Lübeck, on també es fabrica tradicionalment un tipus de massapà que té allí la seva pròpia denominació d’origen. Segons aquesta llegenda, un forner va inventar el massapà davant la falta de pa ocasionada per una fam al segle XIV.

I si ens en anem a Venècia, allà ens trobem l’anomenat pa de Sant Marc, és a dir, el marcipane, dolç típic de les festes de Sant Marc, patró de la ciutat, i que commemora la fi d’un setge a la ciutat en què la manca de blat va obligar a elaborar una espècie de pa amb ametlles i sucre que, afortunadament, hi havia emmagatzemat en els cellers.

Redacció La Clau

Deixa un comentari