Publicat el 24/11/2005

En aquesta etapa escolar s’acostuma a contemplar l’educació de dues formes diferents. La primera d’elles es podria comparar amb la sembra d’un arbre, que requereix un terreny adequat i cura per què l’arbre pugi recte i doni bons fruits. La segona es podria anomenar “bancària” perquè consisteix a dipositar coneixements en un suposat compte. Si s’ha educat correctament en l’etapa adulta es podrà viure dels fruits recollits o de l’ús dels coneixements “bancaris”.
Quan una persona es jubila ja no pot viure d’un treball remunerat, ho ha de fer de les rendes acumulades o d’una pensió. Tampoc necessita ser bàsicament educada la qual cosa no exclou l’aprenentatge permanent, que continua donant sentit a la vida. En aquesta etapa vital l’aprenentatge es podria assimilar a un habitatge que necessita adequar-se per millorar la qualitat de vida, posar-hi calefacció, aire condicionat, arreglar la cuina…, un aprenentatge que doni resultats positius i pràctics des del seu inici.

Una cultura sènior ha de tenir en compte aquest plantejament en l’aprenentatge permanent, que malauradament encara està en les beceroles i que té poc a veure amb activitats d’entreteniment per fomentar la convivència o per distreure amb l’oci i també amb la cultureta, propi d’ambients de petita burgesia que majoritàriament és rebutjada per la gent gran.

Deixa un comentari