Lancy Dodem

En què treballa la Fundació actualment?
La Fundació Vicente Ferrer porta 40 anys treballant en diferents projectes per suprimir la pobresa. Ara som a Karnull, amb un grup de chanchus (natius), però la nostra missió és arribar a la màxima gent possible. Hi ha molt per fer i per canviar a l’Índia, especialment la forma de pensar respecte a les castes i les tradicions. L’educació és la gran eina per eradicar la pobresa.

Vostè és fill d’un intocable. Quines accions emprèn la Fundació per acabar amb la marginació que pateixen aquestes persones?
Encara que la Fundació Vicente Ferrer no té la capacitat de canviar la casta d’aquestes persones, sí desenvolupa projectes en diferents àmbits que tenen l’objectiu de millorar la seva qualitat de vida.

La dona a l’Índia és un altre dels grans reptes que afronta la Fundació?
La dona està molt discriminada, sobretot a l’Índia rural, a causa del dot, que en la pràctica representa una manera d’enriquir ràpidament les famílies. Des de la Fundació, ajudem les dones a muntar negocis mitjançant la concessió de microcrèdits. Construïm cases que posem al seu nom i els descobrim la força que posseeixen per continuar endavant. Una altra acció que hem desenvolupat és el projecte de  dona a dona, que promou llaços de solidaritat entre les dones de l’Índia i la societat espanyola. Des d’Espanya es dóna suport als shangams o associacions de dones amb l’objectiu d’oferir-los autonomia econòmica i social o ajudar a solucionar problemes sanitaris. Aquest programa té una contribució mensual de 9 €  i una durada de 5 anys, temps que l’organització considera suficient per assegurar les millores socials i econòmiques de les dones.
Una vegada finalitzat aquest període, es pot seguir col·laborant amb un altre shangam o grup de dones per poder, també, donar-los una oportunitat.

Des de la perspectiva dels anys, quins són els problemes més urgents als quals s’ha enfrontat la Fundació?
Els problemes més greus van succeir l’any 69. Aleshores no hi havia fons i la gent no estava preparada per rebre ajuda: acceptava la vida com era, amb resignació. Existia molta pobresa i analfabetisme, i qualsevol acció requeria un gran esforç. Amb els anys, ens hem guanyat la confiança de la gent i aquesta ens demana ajuda. El primordial en aquests moments és rebre suport de l’estranger, perquè Espanya és l’únic país que col·labora amb l’ONG.

Quin és el motiu que Espanya sigui l’únic país col·laborador?
El projecte ha quallat a Espanya, possiblement perquè Vicente Ferrer era català i amb seguretat perquè aquest país és el més solidari del món. I encara que hi hagi crisi, la gent continua donant-nos suport.

Com afecta la crisi mundial als països més desfavorits, en aquest cas, l’Índia?
Amb una població de més de 1.200 milions d’habitants, l’Índia sempre ha estat pobra. Hi ha persones que viuen amb un euro al dia, gent que lluita per sobreviure, que es resigna a la seva situació i que treballa quan en té l’oportunitat. La crisi es percep especialment en el sector turístic, però no en l’agricultura ni a les grans empreses estrangeres que treballen a l’Índia. Els donatius d’empreses i institucions espanyoles que percebia la Fundació han disminuït moltíssim, encara que en l’àmbit particular seguim tenint suport.
Quants diners arriben realment a les persones afectades, de cada euro que es dóna?
El 96% va directament a la Fundació. Aquests diners s’inverteixen en diferents projectes que han ajudat dos milions de persones i que s’han traduït en: 1.600 escoles, 23.000 cases, 30 centres de discapacitats, 5 hospitals, més de 2 milions d’arbres i 500 pantans…

Ha produït canvis en la Fundació la desaparició de Vicente Ferrer?
Encara que ell no estigui present, la seva filosofia i el seu somni continuen vius. Vicente Ferrer va crear la Fundació, però hi ha 2.400 persones que formen part d’un somni que,  primer va ser seu, i ara és de tots. La Fundació és una gran ONG que no se n’ha anat amb ell i que seguirà endavant. Vicente Ferrer va ser un bon líder que va crear més líders perquè continuessin un gran projecte.

Vostè va ser el primer fill adoptiu de Vicente Ferrer i va conviure amb ell durant molt de temps. Què li va marcar més de la seva filosofia de vida?
Vicente Ferrer sempre va viure amb senzillesa i això és, precisament, el que m’ha transmès. Una persona pot arribar al més alt, però ha de mantenir els peus a terra: no caure en les temptacions i afrontar els problemes amb un somriure. Em va ensenyar a pensar que tot és possible i a basar-me en la fórmula “acció i perdó”. Ajudar no solament consisteix a donar diners, sinó a oferir un gest o una abraçada. Perquè, moltes vegades, les persones som pobres d’amor.