Publicat el 01/03/2006

Tant el feixisme com el comunisme estan concebuts com a ideologies
col·lectivistes, dirigides per elits de partits únics que assumeixen la conducció de masses obligades a seguir de forma autoritària les consignes dels seus dirigents. En canvi, l’anarquisme, considerat com a no vàlid per a aquest món, està completament oposat als descrits, contraposant l’individualisme al col·lectivisme i la llibertat a l’autoritarisme. L’anarquisme conserva postulats
que degudament actualitzats, poden continuar essent vàlids i vigents per a la societat del segle XXI.
Apostar per recuperar l’esperit de l’ateneu, com un espai intergeneracional, que actualment assumeixen els centres cívics, suposa superar l’experiència dels actuals casals, ja siguin de joves o de gent gran, que separen i no ajunten i, per  tant, no adequats per a una societat per a
totes les edats. També cal considerar que la globalització està realment generant una cultura individualista que pot esdevenir positiva, dins d’un marc comunitari, que rebutgi l’egoisme i aposti per un altre postulat anarquista: el de l’ajuda mútua, “tu m’ajudes, jo t’ajudo”. L’anarquisme va generar moltes vivències positives en el nostre país que avui dia la recuperació de la memòria
històrica hauria de tenir en compte.

Una cultura sènior hauria de defensar aquesta recuperació d’alguns principis anarquistes.

Deixa un comentari