L’amistat

Quin lloc ocupa l’amistat en la nostra escala de valors? Podríem dir que l’amistat és una forma d’amor de les més pures? Quina funció tenen els amics a les nostres vides?

Crec que l’amistat és la relació amorosa més lliure que pot existir, perquè no hi ha cap lligam ni material ni de consanguinitat que impliqui una obligatorietat. Es tracta d’una relació que neix d’un impuls lliure d’estimar, sense que això impliqui cap mena de lligam material. Des del punt de vista de puresa, podem dir que l’amistat és o hauria de ser la forma d’amor més lliure que pot existir.

Els amics són eleccions lliures que fem, amb qui ens sentim units des del punt de vista més espiritual que ens puguem imaginar. L’amistat pot evolucionar a una relació més compromesa, de família per exemple, quan decidim comprometre’ns com a parella amb aquella persona que abans que res ha estat bon amic, o bé es pot prolongar durant tota la vida només com a amistat, i des d’aquest darrer punt de vista esdevé la relació més altruista que pot existir, sempre que en conservem l’essència, sempre que no caiguem en la temptació d’exigir una obligatorietat que, per definició, no és estrictament necessària.

Un amic és el company per sempre, la persona que ens escolta, ens comprèn, en qui confiar plenament i, sovint, a qui confiem els nostres secrets més pregons, amb la seguretat que continuaran essent secrets. Perquè, en el cas que un secret sigui traït, tot el fonament de l’amistat desapareix en aquell precís instant.

L’amistat és, doncs, un equilibri meravellós que existeix per generació espontània, sense normes, sense projectes, sense condicions, que cal cuidar amb delicadesa i tendresa perquè aquest equilibri no esdevingui inestable.

Una condició sense la qual no podem parlar de bones relacions és l’acceptació de l’altre tal com és, sense cap necessitat de canviar-lo. Aquesta condició, necessària per a qualsevol tipus de relació, en el cas de l’amistat és fonamental i és una característica lligada íntimament a l’amor, que per definició ha de ser incondicional i gratuït. Quan per estimar calen exigències o canvis en l’altre, vol dir que l’amor no és pur ni gratuït, cosa que ens fa caure massa sovint en la manipulació, allunyant-nos de l’essència amorosa de la relació.

Un bon amic és un tresor que cal conservar amb totes les nostres forces, com totes les relacions d’amor, perquè ens nodreixen i enriqueixen la nostra part més sensible. És un lligam etern que perdura i s’enforteix amb cada nou encontre i que vivifica la nostra flama de llum interior que ens uneix a la resta de la creació.

Regina Ferrando i Ferran
Trobaràs els escrits publicats
amb anterioritat a:
www.reginaferrando.cat
regina@reginaferrando.cat