La viuda | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 30/05/2019

INTERPRETACIÓ
Isabelle Huppert, Chloë Grace Moretz, Maika Monroe, Stephen Rea
DIRECCIÓ Neil Jordan
DURADA 98 min
GÈNERE  Drama. Thriller psicològic

La marca Neil Jordan té dos trets distintius. El primer és la seva capacitat per elaborar pel·lícules modestes però d’acabat rodó. Jordan és un autor que coneix molt bé la matèria amb què treballa. De fet, els seus millors treballs són aquells en què aconsegueix introduir-la amb subtilesa i conduir-la fins al desenllaç sense topar amb cap sotrac. I aleshores, la comoditat del viatge ens fa oblidar que estem en tercera classe. L’elegant composició de cada pla i la hipnòtica posada en escena naveguen suaument en una preciosa combinació de formes i contingut que es clava (suaument) a la nostra retina. Aquí és on entra el segon tret distintiu: sense importar de quin gènere es tracti, les pel·lícules del director irlandès sempre tenen una mirada cínica, gairebé perversa, que coqueteja amb el sadisme però deixant-se veure només parcialment, de forma gradual, com les gotes enverinades que penetren en el cos de la Frans.

La viuda se situa en un terreny neutre entre el comercial i l’alternatiu. Té una irresistible pretensió de resultar comprensible de cara al gran públic que conviu amb una igualment irresistible necessitat d’incomodar. En definitiva, estem parlant del segell d’un director madur… que, per desgràcia, de vegades ha de lluitar contra una irrefrenable inèrcia que tendeix a arrossegar el treball cap al terreny de la mediocritat. Penso en algunes concessions innecessàries (com l’escena gairebé surrealista de Greta perseguint Erica), certes resolucions dramàtiques poc elaborades (com la inserció del personatge interpretat per Stephen Rea) o els arravataments efectistes (aquells insofribles subratllats musicals que només ridiculitzen el que hauria de fer por). Per sort, el segell de Jordan surt victoriós en un tercer acte que dona a la pel·lícula un acabat inquietant i que acompanya l’espectador fins estona després d’abandonar la sala. Potser és per això que, afortunadament, les precioses imatges que donen començament i fi a la pel·lícula acaben pesant més que els seus defectes.

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala
www.cinemaldito.com

Deixa un comentari