La soledat

No hi ha cap mena de dubte que el principal problema de l’envelliment és la soledat. Sobretot per a gent molt gran que viu sola. La consideració que té la societat sobre la gent gran no ha variat gens ni mica. S’estima que l’envelliment és una etapa decadent, totalment rebutjable, sobre la qual millor no parlar-ne. No és gens estrany que aquest comportament tan negatiu sigui una de les principals causes de la soledat. En el Japó, un dels països més respectuosos amb la gent gran, s’està donant el cas de la pèrdua de la tradició ancestral, de viure tres famílies en el mateix habitatge. El creixement d’un individualisme insolidari, promogut per les lleis del mercat, està convertint les persones en consumistes compulsives, a les quals fa nosa la gent gran. Al Japó s’està produint el fet insòlit de gent gran que, davant la manca d’habitatge familiar, en un percentatge del 25%, s’està dedicant a robar, per poder viure gratuïtament sota un sostre, menjar calent i conviure amb companyia d’altres persones, per superar la seva situació de pobresa i soledat. A la presó no solament troben serveis i amistats, sinó també l’obligació de treballar sis hores diàries, en un ambient que prefereixen a la indiferència amb què els tracta la societat exterior. Davant l’augment de la població carcerària de gent gran, el govern japonès ha destinat els recursos econòmics necessaris, per facilitar el mateix tipus d’atenció que es pot trobar en una residència geriàtrica ordinària.