La queixa

Que aixequi la mà qui no s’hagi queixat en les darreres 24 hores.

Si darrerament t’has sentit a tu mateix dient coses com «no hi ha dret», «total, no servirà per a res», «tot això és culpa de…», creiem que el que ve a continuació t’interessarà.

Els humans ens passem els dies queixant-nos, ens queixem per tot, fins i tot per qualsevol nimietat.

I què passa quan ens queixem? Doncs que generem una toxicitat en les relacions amb els altres, i això fa que aquests altres també ens parlin queixant-se o enfadats.

Tot això fa que el nostre cos i la nostra ment entrin en un estat d’estrès crònic. Deixeu-me començar dient una obvietat però que mai no és sobrer de recordar: la queixa, per si sola, no acostuma a servir de res.

Enfadar-se és humà, però cal saber canalitzar l’enuig per millorar les coses.

Si ens adonem que ens queixem massa sovint sobre allò que ens passa, mirem endavant i lluitem per canviar les coses: mai no és bo viure en la queixa o en la resignació. Això ens carrega de negativitat i podem despertar en el nostre entorn sentiments de llàstima o rebuig.

Per canviar realment les coses cal passar a l’acció, perquè quedar-se de braços plegats no serveix de res. El que ens cal és reivindicar l’esperança i l’alegria com a finestres obertes a la possibilitat d’un canvi.

Anna Sibel
Psicòloga clínica @amb2bcn