La peor persona del mundo

El director noruec Joachim Trier estrena la culminació d’una trilogia sobre Oslo amb la pel·lícula La peor persona del mundo

• Direcció: Joachim Trier.
• Interpretació: Renate Reinsve, Anders Danielsen Lie, Herbert Nordrum, Silje Storstein, Maria Grazia Di Meo, Hans Olav Brenner, Marianne Krogh, Vidar Sandem.
• Durada: 121 min.
• Gènere: Comèdia, drama.

Després de passar pel Festival de Cinema de Canes, el director noruec Joachim Trier estrena a les nostres sales la coproducció danesa, sueca, francesa i noruega La peor persona del mundo, culminació d’una trilogia sobre Oslo conformada per Reprise (2006) i Oslo, 31 de agosto (2011). Aquest director, que en els seus darrers treballs havia mostrat predilecció tant pel melodrama –Louder than Bombs (2015)– com pel gènere fantàstic –Thelma (2017)–, s’escora ara cap a la comèdia més romàntica amb aquest film ambientat a la capital noruega sobre les tribulacions d’una jove en la trentena, Julie (Renate Reinsve).

La Julie és una noia sense gaire compromisos, prou inconstant en la seva vida professional i que sembla trobar certa estabilitat emocional amb un noi més gran que ella, l’Aksel (Anders Danielsen Lie), un autor de còmics d’èxit. La peor persona del mundo s’estructura com una col·lecció de fragments de la vida plena d’una jove aclaparada per les incerteses, un personatge curull de registres i arestes, que bascula indistintament entre la tendresa, el romanticisme, la joia, la tristesa i l’emoció desfermada.

És una pel·lícula pletòrica, radiant, rodada en estat de gràcia i que ens deixa un treball interpretatiu col·lectiu extraordinari, amb Reinsve al capdavant; una actriu que apareixia ocasionalment a l’esmentada Oslo, 31 de agosto i que va ser reconeguda a Canes amb el guardó a la millor interpretació femenina per aquest primer gran paper en la seva carrera.

Ens trobem davant d’una història ben travada, desglossada de forma episòdica en dotze capítols titulats segons diversos motius que conformen l’agitada vida de la Julie –des de la maternitat a la infidelitat, la família o la melangia–, a més d’incloure un pròleg i un epíleg. Mèrits que ha sabut captar l’Acadèmia de Hollywood, que l’ha nominat als premis Oscar com a candidata a millor pel·lícula estrangera i al millor guió original, obra d’Eskil Vogt.