La pell

La pell és d’extrema importància, ja que parlem de l’òrgan més gran del nostre cos i la nostra primera barrera de defensa, que impedeix que ens entrin organismes patògens en els òrgans vitals.

Dit això, hem de saber que la pell consta d’epidermis, dermis i hipoderma, tres capes  que conformen aquest òrgan en canvi constant, que «respira» i que per tant també hem de cuidar durant tota la vida.
De pell, n’hi ha de diversos tipus, però les més comunes o conegudes són:

Pell eudèrmica o normal Pell que té un equilibri entre oliositat i hidratació, amb una capa superficial flexible i fina. La capa de greix que la recobreix és la necessària en la mesura justa i mai no es veurà brillant. Per tenir-ne cura cal una bona higiene diària amb sabons que en mantinguin l’equilibri i cremes hidratants o nutritives.

Pells mixtes Són pells una mica més complicades de mantenir en equilibri. La seva principal característica és que en certes parts de la cara mostren porus dilatats i una superfície oliosa. També són propenses a tenir més punts negres i barbs. Per tractar aquest tipus de pells és important utilitzar exfoliants específics i tònics equilibradors, a més d’acudir a centres especialitzats en una higiene més profunda i en l’extracció d’aquests punts negres i barbs.

Pell grassa o seborreica Són pells amb un gruix més gran en la seva textura. Acostumen a tenir diferents tonalitat en funció de les zones: o vermelloses o més cendroses. En aquests tipus de pell influeix molt l’alimentació que seguim, així com una higiene diària i massatges específics i regulars.

Pell seca Té com a característiques una textura molt fina, propensa a estriar-se, una aparença sense brillantor i un aspecte rugós, potser també per l’exposició a canvis de temperatura molt sobtats. Aquest tipus de pells no tenen prou seu, i per això és de vital importància mantenir una bona hidratació diversos cops al dia i una de més greixosa en l’aplicació a la nit. Per a aquestes pells també és beneficiós beure una gran quantitat d’aigua al dia, entre el litre i mig i els dos litres.

Míriam Delgado Deu