La lluita de classes

El Manifest Comunista afirmava que la història de totes les societats que han existit fins ara, era la de la lluita de classes, homes lliures i esclaus, patricis i plebeus, senyors i servents, mestres gremials i oficials, i finalment, la burgesia i el proletariat. Però, en aquestes lluites sempre es va acomplir el fet que la classe més baixa mai no arribés al poder. Així els esclaus no varen succeir els amos, els plebeus no varen vèncer els patricis, els servents no enderrocaren els senyors, els oficials no triomfaren sobre els mestres gremials i clarament s’observa que tampoc el proletariat no s’imposarà a la burgesia.

Històricament la lluita de classes ha produït el naixement d’una nova classe dirigent que assumeix el poder, la qual genera a la vegada una altra classe oposada que es considera oprimida per la dirigent. Es perfila que aquesta nova classe dirigent serà la dels liberactuants del coneixement, les persones que viuen per aconseguir la seva autorealització personal, deixant en segon lloc la clàssica venda del seu treball, per guanyar-se la vida. En aquests moments tot just és una minoria, que es permet el luxe de canviar de feina, per trobar-ne una de nova més gratificant, que satisfaci les seves necessitats de ser més sabent més.