Publicat el 29/06/2004

Suposa donar a les persones la possibilitat de definir com volen solucionar els seus propis problemes socials o d’altres tipus, i propiciar les condicions per que ho puguin realitzar. Aquest plantejament és valorat de forma positiva per una cultura sènior. Avui dia comença a ser molt utilitzat per una classe política, que seguint la seva, cada vegada més habitual línia demagògica, predica com una nova forma de gestionar els afers públics que, però, ella mateixa és la primera en no complir.
Podríem posar un exemple, com el de la creació d’un nou centre de dia públic per a la gent gran, un dels serveis més necessaris i imprescindibles per fer possible l’envelliment en el propi domicili, juntament amb els serveis d’atenció domiciliaria, Una pràctica d’empowerment suposaria obrir un diàleg amb les entitats, persones i familiars més implicats, sobre la millor forma de posar en marxa aquest nou servei públic, tenint en compte la seva màxima adequació a les necessitats de l’entorn.

Quan els polítics, juntament amb els experts i els tècnics, prescindeixen d’aquesta implicació dels ciutadans, els tracten d’analfabets incapaços de participar en la solució de les seves pròpies necessitats. Després passa, el que cada vegada és més evident, el malbaratament de diners públics (els nostres) amb actuacions desafortunades que no solucionen del tot bé, els problemes reals de les persones afectades.

Deixa un comentari