La familia Addams | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 28/11/2019

INTERPRETACIÓ
Finn Wolfhard, Chloë Grace Moretz, Oscar Isaac, Charlize Theron
DIRECCIÓ Conrad Vernon, Greg Tiernan
DURADA 105 min
GÈNERE comèdia, animació

Encara que els temps canviïn, els clàssics mai no passen de moda. I una manera d’acostar a les noves generacions als bons clàssics és adaptant-los als nous temps.

Any 1938, The New Yorker. Charles Addams publica la tira còmica en la qual dona a conèixer l’estrambòtica família Addams. Tal va ser l’èxit, que el 1968 comptaren amb la seva pròpia sèrie de televisió, que va anar renovant-se generació rere generació de manera cíclica. Va tenir les seves adaptacions animades el 1973 i el 1992, a més de tres pel·lícules els anys 1991, 1993 i 1998, que van donar pas a la sèrie La nueva familia Addams de 1999.

És estrany que entrats en el nou segle, caracteritzat per la digitalització i el gran impacte dels aparells electrònics dins de la vida diària, les històries dels Addams només tinguessin cabuda en el teatre amb un espectacle que porta en escena des de 2010. Aquest mateix any va ser quan es va anunciar el seu retorn al cinema a càrrec de Tim Burton, un retorn que no es va arribar a dur a terme.

Ha hagut de passar gairebé una dècada perquè la Metro-Goldwyn-Mayer ens els tornés a portar: aquest cop en mans de Conrad Vernon i Greg Tiernan (directors de La fiesta de las salchichas, cosa que resulta, si més no, xocant), amb una pel·lícula d’animació que capta l’essència inicial que sempre els ha caracteritzat, almenys fins on el criteri de la productora ha cregut convenient. Segurament l’opció de Tim Burton com a director hauria estat molt més interessant. De fet, tant la trama com l’escenografia recorden molt a Eduardo Manostijeras (1990), però amb la mancança d’aquest toc sinistre que caracteritza tant Burton com els Addams.

S’ha d’admetre, però, que pel que fa a la part de disseny artístic es podria dir que és molt més fidel a allò que Charles Addams va publicar a les seves vinyetes. A més, aquest nou reboot ha tingut una bona rebuda, fins al punt d’haver-se anunciat ja l’estrena d’una segona part de cara al 2021.

Es tracta d’una comèdia familiar plena de valors morals. Busca el contrast entre dos ambients totalment oposats: la societat contra l’individu. D’una banda se’ns mostra un poble on tothom és igual, ple de colors pastels i persones que segueixen modes com ramats d’ovelles, on regna la falsedat i la hipocresia. I de l’altra, sobre el turó, trobem la mansió dels Addams, de colors apagats, amb uns gòtics personatges plens d’excentricitats que actuen amb total llibertat i innocència. Aquesta pel·lícula tracta d’acceptació i sobretot de ser un mateix. Un missatge força en la línia dels temps en què ens trobem.

Però La familia Addams en si sempre ha estat un producte de consum familiar, i sembla que ara tota la seva potència en relació a la part pertorbadora de les accions dels personatges s’hagi de perdre per adaptar-la a un públic més jove. No acabo d’estar del tot d’acord amb el seu desenvolupament en aquest sentit. Almenys és d’agrair que, tot i esdevenir una versió light del producte inicial, els personatges mantinguin la seva essència i no hagin estat gens infantilitzats, conservant la seva personalitat i part del seu humor negre.

Una bona opció si busqueu una pel·lícula entretinguda i educativa, però potser no tant si el que voleu és trobar l’emoció pròpia de l’estil Addams.

 

Ariadna Lock
ariadnalock@gmail.com

Deixa un comentari