La Democràcia

Estàvem convençuts que una vegada superada la dictadura mitjançant la transició i la implantació de la democràcia les coses anirien molt millor del que realment han esdevingut. Hem assimilat perfectament que la democràcia és el sistema menys dolent de tots els possibles i també ens hem adonat que l’anomenat cinisme democràtic consisteix a no rebutjar la democràcia encara que es tinguin seriosos dubtes sobre el seu funcionament. Una vegada reconegut que no existeixen altres opcions viables conegudes, cal acceptar-la sense excloure la necessitat imperiosa de repensar-la,i cercar noves fórmules més participatives. L’actual democràcia representativa caracteritzada per partits polítics als quals votem cada quatre anys ha quedat obsoleta i no serveix per solucionar els problemes reals.
Aquest sistema està produint una societat excessivament domesticada incapaç de plantejar alternatives vàlides. Cada vegada està més clar la recuperació del predomini de la llei de la selva, en què els més dèbils sucumbeixen davant l’agressivitat dels més forts. La UE mitjançant l’estat del benestar havia apostat per un sistema més humà que tingués en compte la justícia social i la redistribució de riquesa. Aquest sistema s’està degradant i avui dia s’estan accentuant les diferències entre rics i pobres i està disminuint el nivell salarial provocat per una escandalosa precarietat laboral.

La llibertat d’expressió és la vàlvula d’escapament d’un sistema cada vegada més insostenible.