La cultura de l’Os | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 23/12/2019

Veure o trobar un os no ha estat rar durant segles a casa nostra. La familiaritat amb aquest animal la demostra el llenguatge col·loquial: no facis l’onso, que vol dir no facis el romancer, no vagaregis o no t’entretinguis.

Moltes poblacions de l’antiga Catalunya, des de Prats de Molló fins a La Mata de Morella, als Ports de Tortosa, celebren la festa de l’os. Perduren amb força al Vallespir, Andorra, Ribagorça, Alt Urgell i Andorra. Són festes molt vistoses i tenen la virtut de connectar-nos amb la màgia primitiva dels símbols ancestrals de l’antiga cultura del bosc, que mai no desapareix de l’inconscient col·lectiu. Penseu en El senyor dels anells.

La indústria de l’os

A l’Arieja, comarca veïna al nord d’Andorra, l’os va ser una indústria i una forma de vida durant segles. Posaven un os jove sobre una planxa de ferro escalfada i tocaven algun instrument. Amb el temps, només en sentir la música l’animal ja aixecava un peu darrere l’altre per evitar l’escalfor, encara que no tingués res a sota.

L’oussier, osser en occità, tenia la vida assegurada. Tots dos partien cap a qualsevol indret d’Europa o Amèrica i es guanyaven la vida fent exhibicions. Montreur d’ours, exhibidor d’ossos, en deien els francesos. Tots dos, home i os, caminaven plegats, dormien, menjaven i es protegien l’un a l’altre en camins incerts.

Un animal de circ

Els roms, o gitanos que eren itinerants fins als anys seixanta del segle XX, solien portar algun d’aquests animals en els seus circs de petit format. En mans d’un ensinistrador expert, l’os s’enfilava en un tamboret, aplaudia, escombrava o fins i tot feia anar una bicicleta. Els circs de tota Europa, zoològics, museus de ciències naturals i gent de diners es proveïen d’ossos del Pirineu per al lleure, l’espectacle o el ganivet científic.

L’os, les bruixes, el llop i tot el bestiari fantàstic que avui recuperem formava part de les festes populars abans del cristianisme. Als carnavals s’admiraven les virtuts totèmiques del rei del bosc: força, intel·ligència i salvatgia. L’os és plantígrad com l’home i posat dempeus s’assembla molt a nosaltres. L’església va maldar perquè les festes dels ossos desapareguessin. Al segle XX els costums de la gent de la terra van quedar confinats a pobles remots.

Mites i llegendes

De la convivència han sortit llegendes com la de Joan de l’Os. Una jove és raptada per un os i té un fill de força descomunal. Aquest fill fugirà de la cova on l’han tancat, matarà el pare, alliberarà la mare i intentarà integrar-se en el món civilitat. Tots els mites i conflictes de la nostra cultura hi són presents. L’os és el passat, la força de la natura i la fecunditat. La donzella és la civilització cristiana i Joan de l’Os el producte d’aquest xoc de civilitzacions. Si conservem els ossos conservem les nostres arrels.

 

Ramon Sala F Aranburu
www.facebook.com/catalunyasalvatge/
Foto: Ramon Sala

Deixa un comentari