Publicat el 21/06/2019

El solstici d’estiu coincideix amb la celebració de la revetlla de Sant Joan que festegem amb la famosa coca de brioix o llardons. Pel que sembla, aquest dolç prové d’un tortell dolç de forma rodona que es menjava en l’antiguitat i que prenia la forma del sol com a mostra de culte a l’astre rei.

La paraula coca ve de cóc (coca o pastís), un mot d’arrel germànica que es va introduir a Catalunya en època de Carlemany. És també origen del nom anglès cake, el koek o kok holandès, o el kuchen alemany.

Segons fonts diverses, la recepta de la coca de Sant Joan es va desenvolupar segurament durant l’imperi Carolingi, entre els segles VIII i IX, com a recurs per utilitzar la massa de pa que, malgrat el llevat, no havia crescut prou. Per aprofitar-la, la cuinaven plana i li afegien sucre pel damunt.

En un principi, les coques que es consumien durant la revetlla de Sant Joan s’elaboraven a casa i es duien als forners perquè les coguessin. Més endavant, ja al segle XIX, l’aparició de les primeres pastisseries va portar coques més creatives que incorporaven cireres i altres fruites confitades. La coca que coneixem ara es va incorporar a les revetlles l’any 1860, i a principis de segle XX ja s’havia convertit en element principal d’aquesta celebració.

Tot i que de coques se’n fan des de l’edat mitjana, la primera recepta que trobem publicada de la coca de Sant Joan és del 1924. La va fer Ignasi Domènech, un important cuiner manresà que va escriure una trentena de llibres de cuina amb les receptes més populars de la nostra terra. Segons el cuiner, la proporció entre l’amplada i la llargada de la coca ha de ser igual a la proporció entre el dia i la nit per Sant Joan. Els entesos asseguren que ha de ser el doble de llarga que d’ampla, i amb els angles arrodonits.

 

Redacció la Clau

Deixa un comentari