King Kong | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 12/01/2006

N. Watts – A. Brody – J. Black – Director: Peter Jackson

Jo diria que King Kong és una gran pel·lícula, potser, fins i tot, massa gran. En longitud (tres hores ben bones), latitud (s’ha de veure com amplien les possibilitats els efectes especials), i profunditat (els sentiments entre la bella i la bèstia acaben expressant-se de manera tendra).

He dit que potser massa gran i tot, i m’explicaré. La pel·lícula oblida la versió de 1976 i segueix l’argument de la de 1933 (que durava 100 minuts i és un clàssic del cine d’aventures, però… quina diferència en l’aspecte visual, renoi!). Un director amb problemes econòmics, que vol fer una pel·lícula en escenaris exòtics del Pacífic, surt a corre-cuita en un vell vaixell, amb una actriu (Ann) inexperta, contractada a darrera hora, i un passatger no previst (Jack).

Una tempesta fa encallar la nau en una illa desconeguda (suposo que és un dels motius pel qual Jackson ha volgut quedar-se en el 1933. Ara seria difícil una illa desconeguda). Allà troben uns nadius aterroritzats per les bèsties antidiluvianes que hi habiten, sobretot un goril·la gegantí, que anomenen Kong. Els indígenes capturen Ann i l’ofereixen a Kong. Aquí comença l’aventura central del film. Kong agafa l’espantada noia, que dins la seva mà a penes es veu, i se l’emporta als seus reductes. Jack convenç la tripulació i tots s’internen a la selva per salvar-la.

Aquesta primera part (més d’una hora i mitja) és la que penso que no calia que fos tan llarga. Val a dir, de totes maneres, que té una imaginació i una espectacularitat colossals, per les lluites dels homes amb els monstres que comencen i no paren de sortir. El director fa una autèntica exhibició de cine fantàstic. Els monstres, un darrere l’altre, també volen capturar Ann, i Kong els venç a tots. La noia acaba donant-se compte i admirant-se de com la defensa apartant-la sempre del perill, i ella mateixa es posa a dins de la mà oberta del goril·la vencedor. Escenes tendres de “la bella i la bestia” molt ben aconseguides per Jackson.

I com segurament ja saben, després ve la segona part. Carl posa una trampa a Kong i pot adormir-lo amb abundant cloroform, se l’emporta a Nova York i l’exhibeix en un espectacle presentat com la vuitena meravella del món, davant tots els VIP de la ciutat. Li porta una noia rossa i explica al públic l’aventura a la seva manera, però Kong veu que no és Ann, s’enfureix, trenca tots els lligams i s’escapa. Magnífiques les escenes aconseguides pel director, que va fer reconstruir la ciutat de Nova York de 1933 només per a aquest final. I emotiu l’acabament amb els avions biplans d’aquella època atacant Kong enfilat dalt de tot de l’Empire State.

 

On veure la pel·lícula

Deixa un comentari