Publicat el 02/05/2019

Justo Molinero (Villanueva de Córdoba,1949) és un locutor de ràdio, presentador de televisió i empresari de la comunicació català. Presideix el Grup TeleTaxi, que gestiona l’emissora Ràdio TeleTaxi. En l’actualitat presenta i dirigeix el programa matinal de ràdio El Jaroteo —degà de la programació radiofònica del grup— en cadena per a Catalunya, Comunitat Valenciana, Saragossa, Múrcia i Andorra.

Emigra a Catalunya, treballa de mecànic i taxista i arriba al món de la comunicació. Com fa aquest salt?
L’any 1981 jo era taxista a Barcelona i la ciutat es preparava per a la Copa del Món de Futbol que s’havia de celebrar l’any següent. Com que s’esperava que l’esdeveniment atrauria molta gent i que hi hauria una enorme demanda del servei de taxi, se’m va ocórrer fer una emissora de ràdio que oferís informació i entreteniment tant als taxistes com als clients. Vaig anar a veure a l’alcalde de llavors, en Narcís Serra, i li va agradar la idea, però em va dir que això depenia del Govern espanyol. Em vaig endur una decepció, així que vaig decidir tirar endavant el projecte en actitud pirata. Aquest va ser el nostre començament, de manera clandestina, fins que el 1987 ens van tancar l’emissora. Poc després vam adquirir l’emissora RM Ràdio de Mataró i vam reprendre l’activitat. No va ser fins al 1992 que vaig obtenir una llicència per emetre en FM.

Ràdio TeleTaxi és un projecte que ha sabut connectar amb moltes persones. Quines han estat les claus de l’èxit?
Poder fer la ràdio que la gent volia. Això s’aconsegueix gràcies al contacte directe amb la gent que et demana la música que li agrada, els temes que li interessen… Aquesta fórmula ens ha permès continuar fins a avui.

De la ràdio va passar a TeleTaxi TV, un altre projecte comunicatiu de referència. Fer televisió és molt diferent de fer ràdio?
Sí; encara que els espectadors i els convidats siguin els mateixos, la televisió et dona la possibilitat de fer la mateixa feina en un altre àmbit. Malauradament, el senyor Artur Mas no ens va donar la concessió per treballar al Vallès i això impedia que la televisió es pogués veure a Barcelona. Nosaltres emetíem al Baix Llobregat, el Vallès i el Camp de Tarragona, però quan no ens van donar la llicència d’emissió a Sabadell vam decidir apagar les emissions a la resta de zones de la nostra cobertura.

Vostè és un home polifacètic. Com és que decideix passar a fer espectacles al teatre?
Aquesta era una idea que jo tenia des de feia temps, fins que un dia, a casa d’un amic, ho vaig plantejar. Després em vaig moure, ho vaig tirar endavant i va ser tot un èxit. L’any vinent comencem un nou espectacle, us ho dic en primícia perquè encara no ho sap ningú. L’obra es titula La tercera juventud i s’estrenarà el 2020.

Alguna anècdota que destacaria d’El Jaroteo, l’espai degà de Ràdio TeleTaxi que impulsa?
La millor anècdota és poder fer el programa cada dia i continuar amb la mateixa alegria després de 37 anys. Hi ha moltes anècdotes, són un munt d’anys, i es concreten en el fet que encara continuem amb el programa.

Quines han estat les entrevistes més difícils o emotives que ha fet a la ràdio o a la televisió?
Tant a la ràdio com a la televisió hem entrevistat des de gent que no té ni per menjar fins a polítics destacats. Hi ha passat tothom, hem preguntat el que hem volgut i ens hem fet responsables de les preguntes, però no de les respostes. No n’hi ha cap que es pugui destacar, perquè cadascuna té el seu valor.

Treballar en comunicació ha de ser molt estressant. Com ho fa per mantenir l’equilibri necessari en la salut fent una activitat tan intensa?
Ens hem de cuidar, la vida s’ha de viure amb il·lusió i seny. Jo em cuido molt, i tinc un enfocament alegre i saludable que aplico al meu dia a dia.

Viu a Premià de Dalt. El Maresme és un bon lloc per a viure?
És únic. Pel clima, per la gent, perquè és a prop de tot arreu: de Santa Coloma, de Mataró, de Barcelona… Els que vivim al Maresme som uns privilegiats.

Temps polítics convulsos. Com creu que hauria d’acabar la difícil situació política que estem vivint?
No ho sé. Crec que no ho saben ni ells. La veritat és que estic preocupat perquè ens han ficat en un bon embolic. Els diners volen pau, i no tenim la tranquil·litat necessària perquè puguin circular com cal i generar comerç, serveis, ocupació, etc. Tant de bo es resolgui aviat la situació. Catalunya serà el que la majoria de catalans vulgui.

 

Entrevista: Redacció La Clau.
Fotos: cedides.

Deixa un comentari