Jurassic World: Dominion

Crítica de cinema: Jurassic World: Dominion.

Direcció: Colin Trevorrow.
Interpretació: Chris Pratt, Bryce Dallas Howard, Laura Dern, Sam Neill, Jeff Goldblum, Isabella Sermon, DeWanda Wise.
Durada: 146 min. Gènere: Ciència-ficció. Fantàstic. Aventures.

Jurassic World: Dominion, de Colin Trevorrow, guionista habitual d’aquesta franquícia, representa la sisena entrega d’aquesta nissaga creada per Michael Crichton i amb el padrinatge de Steven Spielberg en la primera entrega, Parc Juràssic (1993). Després de Jurassic World: El regne caigut (2018), la terra es veu ara envaïda de dinosaures de tota mena que sovint causen molèsties i també força accidents mortals. En aquest context, la parella formada per Owen Gardy (Chris Pratt) i Claire Dairing (Bryce Dallas Howard), protagonistes també del darrer Jurassic World, dirigit per Juan Antonio Bayona, viuen dedicats a la missió de protegir els dinosaures mentre s’encarreguen de la criança en secret d’una nena, Maisie Lockwood (Isabella Sermon), neboda del creador de Parc Juràssic, en un lloc amagat dels Estats Units.

Però la noia, que havia estat autogestada per la seva mare, és segrestada per una gran corporació, BioSyn, dirigida per Lewis Dogson (Campbell Scott), un investigador sense gaire escrúpols: sota l’aparença de donar acollida i protecció a dinosaures en una gran reserva, en realitat Dogson experimenta amb noves espècies de saures, manipulant-ne l’ADN. D’altra banda, l’experta paleobotànica Ellie Sattler (Laura Dern) va a l’encontre d’un vell amic, el paleontòleg Alan Grant (Sam Neill), per esbrinar què s’amaga rere el desastre ecològic i alimentari provocat per una plaga de llagostes que arrasa els conreus de cereals, tret dels que han estat plantats amb llavors de l’empresa BioSyn. Les sospites de tots dos apunten a l’estrany comportament d’aquesta companyia, i estan disposats a penetrar en les seves instal·lacions per obtenir una mostra d’ADN de les llagostes mutants. En aquesta aventura faran conxorxa amb un altre vell conegut, Ian Malcolm (Jeff Goldblum), una eminència científica a qui han convidat a fer una conferència a la seu de BioSyn.

El capítol final d’aquesta franquícia, Jurassic World: Dominion, té quelcom de festa de retrobament, de sopar d’exalumnes, ja que s’hi recuperen protagonistes originals del primer Parc Juràssic com Laura Dern, Jeff Goldblum o Sam Neill. Això li pot donar un aire nostàlgic, celebratiu i despreocupat al conjunt, però la dispersió general i la poca originalitat i inspiració de la multiplicitat d’històries i personatges generats pels guionistes creen una sensació d’autèntic guirigall. El film no passa de ser un entreteniment simple i entranyable, sovint més proper al cinema Z que a cap altra cosa; fet, això sí, amb molts recursos econòmics.

El mateix passa amb l’heterogeni bestiari que llueix el film: hi ha tants saures i en tants llocs, que la pel·lícula sembla una cercavila, una desfilada festiva de monstres, feres i animals de companyia. Tenim uns dinosaures que semblen cavalls; d’altres, elefants; d’altres, gallines; d’altres, mascotes domèstiques i d’altres són éssers terrorífics, com el nou giganotosaure. Així que tenim un film transformat en un corral ben animat, una granja atapeïda. És una obra que aposta per la festa de la inclusió animalística, la coexistència harmònica entre humans, animals i dinosaures. Finalment, cal recordar que la pel·lícula també està disponible en versió doblada al català en algunes sales.