Publicat el 28/09/2011
Juan José Montero és metge de família i és el vocal al Maresme de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), entitat que reuneix els metges de família de Catalunya, especialment els dels Centres d’Atenció Primària. Professional molt inquiet i dinàmic, dirigeix un centre de salut a Mataró i enguany presideix el comitè organitzador del 23è Congrés de la CAMFiC que tindrà lloc al Tecnocampus de Mataró els propers dies 6 i 7 d’octubre. Aquesta trobada, que es realitza per primer cop al Maresme, vol provocar una reflexió profunda per part tant dels professionals de la salut com dels usuaris i gestors dels serveis de salut amb el lema Medicina de família, l’última frontera?

Quines són les fronteres que plantejaran els metges de família del Maresme en aquest Congrés?
En el Congrés volem explorar algunes de les fronteres que com a professionals ens plantegen oportunitats de superació i millora, amb la participació de professionals, usuaris i gestors. La frontera digital, ja que per a una part important de la població és un tema pendent i per a nosaltres, els professionals, l’actualització permanent en el maneig de les noves tecnologies és sempre un repte però, al mateix temps, és un element indiscutible per a la innovació i la comunicació ciutadana. La frontera de l’alimentació, perquè és privilegi de pocs l’accés a aliments saludables, tant per desconeixement com per recursos econòmics, amb la propaganda mediàtica lucrativa de les multinacionals versus la salut pública. La frontera cultural, atès que l’abordatge dels problemes de salut en la diversitat cultural suposa un repte, tant per als sistemes de salut com per als professionals que han d’adquirir i desenvolupar noves competències. I la frontera de la professió, un debat que s’inicia des del començament de la nostra especialitat i que des de la crisi econòmica s’accentua perquè compartim entorn amb sociosanitaris, hospitals i l’altra especialitzada, models organitzatius i de decisió, de conciliació familiar, etc.


Com veu la situació actual de la medicina de família?
Complicada, però per a tots. Se’ns exigirà molt més, molts ho podran fer però d’altres no atès que ja són al límit. S’hauria d’aprofitar per treure una aposta clara per l’atenció primària per part dels polítics, perquè una atenció primària ben desenvolupada és l’única sortida possible per millorar l’eficiència.


Què és el que demana el ciutadà al seu metge?
Bàsicament accessibilitat, resolució, comprensió i seguiment.


Quines són les inquietuds i els patiments que els arriben a les seves consultes?
Són incomptables, però sobretot, la problemàtica psíquica i orgànica derivada dels problemes econòmics i el maneig de les malalties cròniques de la gent gran (demències, soledat, discapacitats, manca d’autonomia, etc.) que afecten tota la família.


Què ens pot dir sobre les retallades en la Sanitat?,del tema que en aquests moments està en els titulars i preocupa la societat.
Que ens afecta molt a tots. Perquè un govern faci el que està fent amb allò que la població més valora deu ser que la situació econòmica és crítica. Encara que la confiança en els polítics estigui pel terra no ens queda altre remei que confiar en què ho estan fent el millor que creuen o poden, si més no per un període de temps. Això no treu que vagin en compte, ja que donem la millor assistència amb el menor cost per habitant d’Occident.


Com a director d’un ambulatori a Mataró, ens podria parlar del paper que realitzen les metgesses i els metges?
És bàsic. Són els que fan que el sistema funcioni (amb la resta de l’equip). Són els que donen la cara per l’administració i els que resolen els problemes. Mai no paren d’estudiar i aprendre, d’actualitzar-se i d’adaptar-se als canvis que surten, ja siguin organitzatius, de noves malalties, o de sistemes informàtics, entre d’altres.


Segur que ens pot explicar alguna anècdota sobre els pacients.
N’hi ha tantíssimes… tinc una pacient de l’altre centre on visitava, ara fa tres anys, que encara em porta el millor gaspatxo que hem tastat mai. La vam gravar per aprendre a fer-lo, però no ens en vam sortir, perquè cada vegada ho feia una mica diferent.


Quines expectatives té com a professional de la salut?
Continuar treballant de la millor manera possible per evitar i resoldre problemes de la gent.

Deixa un comentari