Publicat el 16/07/2008

-És així -contesta l’avi Pep- però jo m’atreveixo a donar-te una resposta, encara que potser una mica agosarada.
-Bé, endavant avi Pep, jo sempre he respectat les teves opinions.
-Mira, Joan, sempre han existit problemes de comunicació entre les generacions, però en aquests moments, ens trobem davant d’un important canvi cultural que pot, fins i tot, portar un canvi de civilització.
-Això que dius, avi Pep, és molt gros, però continua, tinc ganes de saber el que em vols dir.
-Doncs l’explicació és molt senzilla. Nosaltres som una generació que
podem anomenar I d’impremta. En canvi, la joventut és una generació J de joc.
-Vols dir, avi Pep, que nosaltres hem après llegint mentre que la joventut ho fa jugant?
-És així, Joan. El llenguatge que ens ha permès a nosaltres arribar on som, s’ha convertit en insuficient per donar abast als avanços científics. Per ser creatius cal estimular al màxim les nostres neurones i el joc ho permet fer.
-Però això que dius per a la gent gran és
inacceptable. És impossible d’entendre. Com pot avançar una joventut analfabeta que quasi bé no sap ni parlar?
-Em temo, Joan, que en aquest cas, qui té raó és la joventut. Crec que els sèniors si s’ho proposen i ho volen fer poden apropar-se a la joventut i si ho fan, els primers beneficiats seran ells. També crec que si volem conservar un esperit jove val la pena provar-ho, no trobes,
Joan?

Deixa un comentari