Josep Maria Rovira i Joan
Josep Maria Rovira i Joan és llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, professor de dibuix del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, arqueòleg i historiador. Va néixer a Mataró el 1961 i viu a Cabrera de Mar, municipi des del qual treballa per divulgar el patrimoni històric i arqueològic local i comarcal. El seu darrer treball és un web que permet acostar-se a com eren els nostres avantpassats ibers i romans, que ha fet amb la col·laboració de Ferran Bayés i el suport de la Universitat de Barcelona.
Ha creat un web per recrear i divulgar el passat iber i romà de Cabrera de Mar? Com va néixer aquest projecte?
Aquest projecte que ja és una realitat consisteix en un web dels jaciments arqueològics i del patrimoni de Cabrera de Mar pensat per a un públic general, però sobretot per als alumnes de primària i secundària que disposaran d’aquesta eina didàctica i pedagògica que els ajudarà a conèixer el passat i els inculcarà la necessitat de preservar les restes que han arribat fins a nosaltres. L’essència i la finalitat del projecte és la divulgació mitjançant Internet, atès que ara per ara, tret del castell de Burriac, pocs jaciments són visitables i l’única manera de visitar-los és virtualment a través de la xarxa. D’altra banda, una de les aportacions d’aquest material són les recreacions amb l’ajuda de tècniques infogràfiques modernes que ens permeten restituir el seu aspecte i la seva funció primitiva, basant-nos sempre en dades arqueològiques. D’aquesta manera resulta més fàcil fer-se una idea del que van ser originalment.
D’altra banda, el projecte neix d’una llicència d’estudis retribuïda, la possibilitat que dóna el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya als professors per dedicar un any escolar a un projecte educatiu. Però calien més recursos per tirar endavant i més tard vam comptar amb el patrocini de l’Obra Social de Caixa Catalunya per mediació del Grup d’Història del Casal de Mataró i de l’Ajuntament de Cabrera de Mar.
Quin ha estat el procés de treball i qui hi ha intervingut?
Aquest web ha tingut un procés complex, primer perquè és un patrimoni de primer ordre i extens que calia acotar, després perquè quan un es proposa fer restitució virtual amb tècniques infogràfiques ha de ser molt rigorós. De fet, hi ha tot un procés de recerca darrere cada restitució. Amb el Ferran Bayés, coautor del treball, hem format un bon tàndem. Amb el Ferran hi ha molt bona entesa i coincidència d’objectius i resultats finals a aconseguir. Teníem molt clar el camí que finalment hem seguit.
La utilitat del web és didàctica? Com s’hi pot accedir? Qui en fa ús, les escoles?
M’agrada molt la paraula “didàctica”, la didàctica és la ciència que estudia les millors maneres de realitzar el procés d’ensenyament i aprenentatge d’alguna cosa per adquirir algun concepte o coneixement. I només s’aconsegueix fent comprensible el que s’ensenya. Havíem de ser didactes (ensenyar) per divulgar, i ensenyar als qui s’estan formant, als alumnes de primària i secundària. Així, al web hi ha un conjunt de dossiers pedagògics perquè els alumnes puguin treballar els jaciments de Cabrera de Mar amb els seus professors. La direcció del web és www.cabrerademarpatrimoni.cat.
El patrimoni del Maresme està molt protegit o calen més actuacions? De quin tipus?
Està protegit però calen les actuacions posteriors, l’excavació i la consolidació de restes per finalitzar amb la museïtzació. Només d’aquesta manera dotarem aquest patrimoni del valor històric i arqueològic que té. De fa temps tinc la sensació que aquest patrimoni, el de Cabrera, ha estat amagat, i no per ignorància i deixadesa, potser les males polítiques culturals i el preu que té un metre quadrat de sòl a la comarca hi tenen alguna cosa a veure. El gran objectiu final és que arribi al poble. És lloable el que han fet a Teià amb el jaciment romà de Vallmora, cal destacar que ha estat el seu alcalde, Andreu Bosch, que amb la seva obstinació i tossuderia ha tirat endavant un gran projecte que ha comptat amb la iniciativa pública i privada. Hauria de servir d’exemple a altres alcaldes que massa vegades s’escuden dient que els seus ajuntaments són una administració massa petita i no hi poden fer res.
Aprofundeixi més en el patrimoni de Cabrera de Mar, municipi molt ric en restes arqueològiques…
A Cabrera tenim dos grans jaciments, el poblat ibèric de Burriac (Ilturo), seu de l’administració i capital ibèrica de la Laietània i la ciutat romana d’Ilturo, construïda per l’administració romana per sotmetre i imposar els seus nous models econòmics, polítics, socials i culturals. És a dir, per romanitzar els pobles ibers. És un patrimoni només protegit, cal excavar-lo per museïtzar-lo i fer-lo visitable.
D’una vegada hem d’entendre que aquest patrimoni és el fet diferencial de Cabrera, és el seu gran valor afegit. Ben gestionat seria una font de riquesa que crearia molts llocs de treball. O no queda prou clar que el turisme cultural de qualitat és un gran valor en alça?
Fa uns anys els arqueòlegs i historiadors escrivien molts llibres. Ara sembla que s’ha aturat una mica. Això és degut, potser, al fet que aquest tipus de coneixement és més fàcil transmetre’l per via digital?
La via digital (Internet) ha estat un gran invent, de fet és la democratització de l’accés a la informació, tothom que tingui ordinador i Internet pot accedir a la informació des de qualsevol lloc del món. Això és magnífic però té els seus perills, és molt fàcil penjar porqueria a la xarxa. Sembla que és el futur, ordinadors a les aules, llibres digitals, etc., però una vegada més caldrà ser molt curosos, i com tot fer-ne bon ús.
La majoria de la gent de la nostra societat és conscient del valor del patrimoni arqueològic i històric?
Crec que sí, però ha de quedar clar que hi ha d’haver una veritable labor pedagògica, sinó es pot fer molta demagògia sobre el valor del patrimoni i del nostre passat.
Activitats com la Fira Iberoromana de Cabrera de Mar contribueixen a aquesta divulgació?
I tant que sí, tot i que penso que caldria redissenyar-la per ser referent i allargar-la un dia més, que fos una Fira de cap de setmana.