Josep Civit: president del Gremi d’Hostaleria i Turisme de Mataró i el Maresme. | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 11/06/2014

L’estiu és sinònim d’espais oberts i, al Maresme, de platja i guinguetes. Aquests bars donen serveis als banyistes, a qui els és agradable saber que, en plena calor d’un dia d’agost, poden anar a buscar un gelat al xiringuito més proper. De terrasses d’estiu en parlem amb Josep Civit, president del Gremi d’Hostaleria i Turisme de Mataró i el Maresme. Nascut a Sant Andreu de Llavaneres i propietari d’un restaurant a Arenys de Mar, fa més de 25 anys que es dedica a l’hostaleria. Ha estat escollit president fa pocs dies, després de la mort sobtada del seu antecessor, el senyor Josep Navarro, que treballava per aconseguir un gremi al servei de tots els seus socis del territori. Ens atén a la seu del gremi, a Mataró, en una de les aules de formació on imparteixen classes.

Acaba d’arribar a la presidència fa pocs dies. Com ha estat l’aterratge al càrrec?
Ha estat difícil, bàsicament per la manera com ha anat tot. Hem perdut un company que volia veure actiu aquest gremi, que feia tot el possible per captar socis i alumnes.

Quins objectius té com a president del gremi?
Seguir amb el propòsit que tenia en Josep, que era recuperar l’economia que el gremi havia perdut els anys anteriors. I per recuperar-nos econòmicament hem de generar confiança en els establiments perquè la captació de socis sigui més fàcil. A més, hem de seguir amb els cursos de formació en diversos àmbits de l’hostaleria. També volem incentivar el sector de la restauració i el turisme potenciant les jornades i altres activitats del sector.

Com ha afectat la crisi a l’hostaleria?
La crisi econòmica ha afectat a tots els restaurants, i a tothom en general. Si la gent deixa de tenir ingressos, en la primera cosa que redueix les despeses familiars és en l’oci.

En aquest context, en quina situació global es troba l’hostaleria maresmenca?
Aquí, al Maresme, com a la resta de costa catalana, no només ens afecta la crisi econòmica, sinó que també ho fa la meteorologia. Si no fa bo, la gent no ve als nostres restaurants. Quan les previsions del temps són a llarg termini i diuen que plourà, la gent no es planteja venir cap aquí. Busca alternatives a la ciutat o en altres pobles no costaners. Al sector hostaler de la costa ens afecta més la meteorologia que la crisi econòmica.

Quines perspectives té el sector de l’hostaleria maresmenca en aquesta temporada d’estiu?
Esperem que vagi bé, però el temps ens ha d’acompanyar. La meteorologia acabarà decidint la temporada.

Ara ens acostem a una temporada forta per a les guinguetes i les terrasses. Quin nivell de qualitat tenen aquests establiments a la comarca del Maresme?
La qualitat és bona, i tenim molta oferta, però no acabem de fer un bon ús de les guinguetes. Són un servei per als banyistes, i ja fa anys que el que ofereixen va molt més enllà. S’han convertit en restaurants, sales on s’hi fan monòlegs, música en directe… i aquests serveis ja no són necessaris per als banyistes. A segons a quines platges, és veritat que les nits d’estiu conviden a passar una vetllada agradable al costat del mar. Aquesta oferta també afavoreix a tenir turisme, però sempre vigilant de no molestar i complint la normativa vigent.

Quin és el principal problema que hi ha?
El control sobre les guinguetes. Cada ajuntament fa un pla d’usos de les platges que ha de presentar a la Direcció General de Costes. Si s’autoritza, el consistori pot posar aquests espais a concessió o a subhasta. I als ajuntaments els interessa obtenir recursos. Però després són ells els que ho han de regular, i no tots duent a terme un control rigorós de l’ús que es fa de les guinguetes.

Cada ajuntament té uns criteris propis a l’hora de donar concessions, com per exemple, el preu. Quins altres criteris hi ha?
Preservar el medi ambient, oferir uns preus públics, complir la normativa en higiene i seguretat de la guingueta, i regir-se pel pla d’usos corresponent.

Hi ha conflicte entre alguns restaurants propers a la platja, i les guinguetes que ofereixen el servei de restaurant. Com es pot solucionar?
Hi ha localitats en què no s’ha produït cap problema, ja que cadascú ofereix els seus menús i els seus preus, i per tant el públic pot escollir. El problema rau en el fet que els locals s’adeqüin a la normativa vigent, siguin guinguetes de temporada o establiments oberts tot l’any, i que duguin a terme les activitats per a les quals estan autoritzats segons la normativa.

A l’estiu, molts restaurants també obren terrasses, i això pot comportar una problemàtica de soroll de cara als veïns. S’hauria de conscienciar més la societat perquè en faci un bon ús? Sovint és un aspecte que comporta moltes queixes…
Aquest tipus de soroll respon a l’educació de les persones, però el responsable de cada establiment hauria de ser qui el reguli, si té un volum massa elevat. L’establiment és el primer interessat a no tenir conflictes amb els veïns. En qualsevol cas, seria recomanable que la gent fos més respectuosa a l’hora de sortir i fer xivarri.

En altres punts de Catalunya, com Lloret de Mar o Salou, s’està lluitant contra el que s’anomena el «turisme de borratxera». Han observat aquesta mena de turisme en municipis de l’Alt Maresme, com Calella? I al Baix Maresme?
No, és un tipus de turisme que es concentra en alguna zona de discoteques de la comarca, però no en zones de platja del Baix Maresme. Hi ha algun municipi que organitza una festa un dia concret, per exemple per festa major. Però es tracta d’iniciatives controlades, d’un sol dia, i no comporten més problemes que els d’aquella mateixa nit.

El Gremi d’Hostaleria del Maresme té més de 300 agremiats. Quins beneficis comporta formar-ne part?
Als establiments agremiats els oferim un servei d’assessorament en tasques administratives, tràmits davant dels organismes, defensa en el cas de problemes amb la justícia… Intentem ser un suport al qual es puguin acollir.

El Gremi també disposa d’una borsa de treball, i ara s’acosta una època de contractació. Que se signin contractes de feina és una bona notícia en la situació actual…
Sí, és una possibilitat que tenen les persones que estudien un curs al nostre centre, i també és un servei que oferim als agremiats. Fem diferents classes de cuina, de cocteleria, de manipulació d’aliments… I si un agremiat necessita un cuiner o un cambrer, ens ho pot demanar. Nosaltres li oferim personal que s’hagi format al nostre centre, i ell tria.

Creu que els cursos de restauració i cambreria que ofereixen són una bona sortida per a la gent que és a l’atur?
Sí, tenim molta gent que ve a fer cursos, però no tothom serveix per a l’hostaleria: s’ha de saber tractar amb els clients, tenir esperit de servei, ser amable, pacient, i això no ho pot fer tothom. Si es té en compte la situació del mercat laboral, trobar feina en el sector dels serveis és més fàcil que no pas en la indústria, per exemple. I la restauració és una molt bona sortida.

Deixa un comentari