Josep Borrell. Director del Jardí Botànic Marimurtra de Blanes

Qui va ser el creador del Jardí Botànic Marimurtra de Blanes?
El Jardí Botànic Marimurtra va ser creat per l’empresari alemany Carl Faust, nascut a Hadamar el 1874, qui va venir a Barcelona per negocis. Des de ben petit la seva passió va ser la ciència i la botànica, però pels designis de la seva família es va dedicar des de ben jove al comerç. En concret, al sector del ferro i l’acer, una tecnologia molt a l’alça a finals del s. XIX i principis del XX. Sabem que Faust va arribar a Barcelona el 1894 i que després d’estar-hi uns anys va fundar la seva pròpia empresa, Faust i Kamann, que encara avui existeix. Es va moure per diferents cercles socials, com ara determinats ambients econòmics, el Centre Excursionista de Catalunya i fins i tot el Futbol Club Barcelona. En alguna de les seves sortides per conèixer el territori devia venir a Blanes, on de seguida va veure un lloc ideal per dur-hi a terme el seu somni, la creació d’un jardí botànic. A partir de 1924, als 50 anys, Faust es va retirar dels negocis per dedicar-se en cos i ànima a la creació de Marimurtra.

El jardí actual és una evolució d’aquells primers anys. Com era, però, en un principi?
Durant els primers anys, Carl Faust va anar comprant el que en aquell moment eren vinyes i horts abandonats degut a la plaga de la fil·loxera (que a principis de segle havia arrasat aquests cultius a casa nostra). Aquests van ser els terrenys que actualment ocupa el Jardí Botànic. El jardí s’estructura a partir de la casa que va encarregar a Josep Gudayol, un deixeble de Puig i Cadafalch, i des de la qual va començar a desenvolupar el jardí botànic. Actualment Marimurtra s’estructura en tres jardins que responen més o menys a les diferents fases de creixement. És a dir, va començar treballant la zona de cactàcies i plantes subtropicals de les zones iberomacaronèsiques, va continuar amb les de zones temperades i finalment va fer el jardí mediterrani.

I com es va anar projectant i millorant?
A banda d’anar conreant les seves pròpies plantes, Faust també va començar una gran activitat d’intercanvi amb altres jardins i col·leccionistes amb qui va entrar en contacte. Paral·lelament, en una època en què les relacions internacionals eren molt complexes, Faust va aconseguir que grans figures de la botànica i la jardineria de l’època deixessin la seva empremta a Marimurtra. Així, Narberhaus o Svenson, grans paisatgistes, van estar treballant al jardí botànic. També altres figures emergents de la ciència del moment, com Margalef o Pius Font i Quer, van tenir l’oportunitat de realitzar la seva tasca científica a Marimurtra. Amb aquest tarannà, Faust va aconseguir que el jardí botànic anés guanyant-se un lloc en el panorama científic del s. XX i, alhora, fer créixer Marimurtra tant en extensió com en contingut.

Qui s’encarrega de la gestió del Jardí?
El Jardí Botànic Marimurtra és propietat de la Fundació Carl Faust, que el gestiona des de la mort del seu creador el 1952. Faust estava molt preocupat per la continuïtat de la seva obra, i el 1951, després d’una sèrie d’intents fallits, va crear la fundació sense ànim de lucre que avui porta el seu nom per garantir una gestió independent i orientada a la ciència dels esforços de tota la seva vida.

Actualment, en síntesi, quin ecosistema podem trobar en el Jardí Botànic?
És molt interessant que parlem d’ecosistema i no de col·leccions botàniques. Actualment el Jardí Botànic es planteja com quelcom més que una simple agrupació de plantes recollides per origen o classificació científica. Avui entenem que el Jardí inclou també tota una sèrie de fauna que anomenem accessòria i sense la qual el jardí seria inviable. Per exemple, com es podrien reproduir les plantes sense els insectes pol·linitzadors? I com es podrien controlar determinades plagues sense ocells o altres insectes depredadors? La visió de Marimurtra avui en dia inclou també la riquesa de la fauna, i per això és molt encertat parlar d’ecosistema.

Pel que fa a l’organització interna de les tres zones de Marimurtra, el primer jardí conté sobretot plantes subtropicals, el segon plantes de clima temperat i el tercer plantes mediterrànies.

I quin tipus de públic els visita?
El Jardí Botànic és un dels principals atractius de la nostra zona. No oblidem que és un dels dos únics jardins botànics de Catalunya (juntament amb el de Barcelona) i l’únic de la Costa Brava. Per tant, ens visita gent de tot el món. Sí, però, que detectem un gran interès del públic de més proximitat (català) i del francès. Entre aquests dos grups rebem gairebé el 50 % dels més de 100.000 visitants que tenim anualment. Al darrere hi ha grups de la resta d’Europa occidental, de l’àmbit de Rússia i països de l’Est (en clara recuperació després de la baixada de 2014), i també, de forma més minoritària però marcant una tendència a l’alça, visitants d’Amèrica i Àsia, a qui els fascinen els nostres paisatges i vistes sobre el mar.

Pel que fa als àmbits de l’Estat en conjunt i internacional, quins contactes i col·laboracions mantenen?
En el seu moment, Carl Faust va tenir molt interès a fer que Marimurtra no estigués aïllat de la comunitat científica i de jardins botànics internacional. Naturalment, la Fundació Carl Faust ha seguit aquest mateix camí i manté aliances estratègiques amb els principals ens que agrupen jardins botànics de la nostra tipologia. En aquest àmbit, destaquen l’Asociación Íbero-macaronésica de Jardines Botánicos o la Botanic Gardens Conservation International. Quant a jardins botànics, tenim molt bones relacions amb els de més proximitat, com el de Barcelona, València o Montpeller. En aquests jardins trobem col·legues interessats en els mateixos temes que nosaltres i ens és molt fàcil compartir informacions, intercanviar experiències i crear una xarxa informal de consultes de temes d’interès comú.

I quin tipus d’activitats s’impulsen des del Jardí Botànic?
A Marimurtra organitzem diferents tipus d’activitats, però sobretot s’orienten a dos tipus d’objectius. O bé es fan activitats que permeten recaptar fons per dur a terme els nostres objectius fundacionals (la recerca i divulgació científica), o bé fem activitats de divulgació i que ens permeten donar a conèixer el contingut del Jardí Botànic al públic.
En el primer grup, cal destacar el cicle de concerts que fem cada estiu (Les Nits de Marimurtra), i que també ens donen una repercussió mediàtica molt destacada. També organitzem esdeveniments privats per a empreses o casaments, aprofitant l’espectacularitat paisatgística del jardí. Pel que fa a activitats de promoció, organitzem visites guiades, desenvolupem contínuament nous continguts, noves rutes i noves maneres d’explicar les moltes narratives que conté el jardí. A Marimurtra, com a la gran majoria de jardins botànics, s’hi sobreposen diferents nivells de discurs: el de jardineria, el botànic i el científic són els més obvis. Però també cal tenir en compte l’aspecte estètic, arquitectònic, artístic, humanístic… i fins i tot el filosòfic i el polític.

En els darrers anys ha augmentat en la societat la sensibilitat envers els animals. Amb les espècies vegetals, però, sembla que no ha passat el mateix…
Més que sensibilitat cap als animals, jo diria que s’està despertant una consciència ecològica d’escala planetària que ressitua l’home en un context nou. El planeta no és un recurs al servei de l’espècie humana, sinó que n’és l’hàbitat, i aquesta en forma part d’una manera molt més íntima del que molts es pensen. La relació de l’home amb la resta de l’ecosistema ha de ser de respecte i no de depredació. És per això que afloren els discursos que mantenen que no tot val. El respecte pels animals és només un primer pas d’aquest procés de presa de consciència global que ens hauria de portar a entendre com de complexes, riques i meravelloses són les relacions entre tots els habitants del planeta. Les plantes també, i en aquesta línia ja hi ha qui està començant a posar de relleu la increïble riquesa de la sensitivitat vegetal. D’aquest coneixement, n’hauria de sortir l’admiració i el respecte.

Quins objectius es plantegen actualment? I quins projectes de futur tenen?
La Fundació Carl Faust té molt inculcada la independència tant pel que fa al funcionament com en l’aspecte econòmic. Per tant, el nostre primer objectiu sempre és assegurar la pervivència de la Fundació i el Jardí Botànic. Sobreviure en aquestes circumstàncies és sempre un repte, i com a tal l’afrontem cada dia. Però un cop assegurada aquesta pervivència de la Fundació i el Jardí en si mateixos, dediquem molts esforços a donar compliment als objectius fundacionals, que no són altra cosa que el desig de Faust. Per això busquem estar sempre atents a les noves maneres de fer ciència, de fer recerca, de col·laborar amb universitats i altres centres de recerca del nostre entorn, perquè no hem d’oblidar que Faust va fer el Jardí Botànic per ser un centre de recerca en ell mateix. La recerca científica és una activitat molt cara que avui en dia requereix col·laboració entre els qui la fan. En aquest punt, mantenim contactes amb les universitats de proximitat i mirem de participar als projectes que puguin ser interessants i beneficiosos. Per altra banda, també tenim diferents projectes relacionats amb la divulgació i, sobretot, en l’aprofitament de les noves tecnologies per arribar a més gent i incentivar la cultura de la jardineria i la botànica, a fi de promoure el gust per passejar per un bon jardí, admirant-ne totes les seves dimensions, i fent que una visita a Marimurtra o a qualsevol altre jardí sigui un viatge enriquidor i interessant.

Més informació:
http://www.marimurtra.cat/
http://www.marimurtra.cat/bloc-marimurtra-viu/

Redacció La Clau