Publicat el 10/02/2010

Josep Aracil va néixer a Premià de Mar l’any 1937. Abans de la seva prejubilació als 54 anys, va treballar com a enginyer de projectes en l’empresa Pegaso. En la transició va ser membre fundador de la primera associació de veïns de Premià de Mar i, posteriorment, regidor de l’Ajuntament de Premià de Mar. És diplomat universitari en intel·ligència artificial, en dret tributari i assessoria fiscal. Té estudis universitaris de filosofia, psicologia i ciències de l’educació. Escriu la columna Sèniors per a diverses publicacions de la premsa gratuïta de Catalunya, entre elles La Clau, i és articulista del diari El Punt. També és autor del llibre Aigua de vida, que es pot descarregar gratuïtament des d’Internet. L’any 1997 va crear el Consell Sènior de Premià de Mar i, posteriorment, la futura xarxa europea Eurosènior des d’on treballa per la incorporació de la gent gran a la nostra societat i la defensa dels seus drets.

Què és i quines tasques desenvolupa el Consell Sènior de Premià de Mar?
És una organització de serveis per a la gent gran, que pretén oferir alternatives als sèniors, per cercar el seu sentit de la vida. Cal constatar que en l’actual societat envellida, els sèniors encara no han trobat el seu paper. En l’actualitat som l’associació més important en nombre de socis del nostre municipi, amb prop de 2.000, que amb el Carnet Gran gaudeixen de descomptes en més de 200 establiments comercials. Es pot trobar més informació En el nostre portal www.euroseniorpremia.net.

I el Moviment Sènior del Maresme, quins objectius es planteja? Quins projectes de futur té?
Impulsa crear una gran organització sènior en xarxa, capaç de donar respostes als reptes de la nova societat del coneixement. Es tracta d’ajudar al desplegament del Moviment Sènior i al llançament de la xarxa Eurosènior Maresme que promou la creació de consells sèniors en cadascun dels municipis de la comarca del Maresme (www.euroseniormaresme.net).

La gent gran es queda majoritàriament a casa o entén que té molt a dir a la societat?
Gràcies a la creació fa més de 30 anys de casals d’avis i als viatges de l’Imserso, la gent gran ha sortit de casa. Però, a causa de la seva experiència vital negativa, durant els anys de la dictadura, es caracteritza per una palesa passivitat i un servilisme envers l’administració que creu que li ha de solucionar tots els problemes. Malauradament l’administració la utilitza, per cercar els seus vots en períodes electorals; és el que es coneix com la “xocolata del lloro”.

Vostès treballen en l’àmbit local i comarcal, però més enllà també estableixen contactes amb grups de Catalunya, d’Espanya o d’altres països?
En aquests moments, després de 12 anys de funcionament, tenim un projecte concret, basat en la utilització dels vots de la gent gran, com la principal força per esdevenir un important grup d’influència, sobretot en les eleccions municipals. Intentem establir aquests contactes fora del nostre municipi, per exemple, es va crear a Brussel•les, a petició nostra, el grup català proenvelliment, format per polítics catalans, el qual però, fins aquest moment, ha resultat inoperant. Tenim més bones relacions a Euskadi i a Catalunya com a membres del Consell de la Gent Gran de Catalunya, representant a la comarca del Maresme.

La gent gran s’ha adaptat a les noves tecnologies? Les fan servir per difondre les seves propostes i interconnectar-se amb els membres de la seva entitat?
No hi ha cap dubte, sobre la realitat positiva d’adaptació de la gent gran a les noves tecnologies. Nosaltres, en aquests moments, hem començat la divulgació del nostre projecte per Internet (www.eurosenior.net). Per fer possible aquesta interconnexió hem declarat prioritaris els nostres cursos d’immersió al coneixement i pràctica d’Internet que es troben a la pàgina web. www.eurosenior.es/internet.

La societat escolta la gent gran o tendeix a oblidar-la?
Actualment la gent gran és simplement tolerada per la societat i completament oblidada en les situacions de dependència. El clixé de rebuig dels vells (gent gran dependent) no ha canviat gens ni mica. Només cal veure el seu massiu aparcament inhumà en residències geriàtriques, completament acceptat per una societat que ignora o no vol veure aquesta situació que atempta contra la dignitat humana.

S’ajuda prou la gent gran? Estem allunyats del que fan els països més desenvolupats en aquest aspecte?
Quan la gent gran europea comença a baixar de l’escala de l’estat del benestar, nosaltres no l’arribarem a pujar mai. Només cal veure l’Ajuntament de Premià de Mar, principal culpable de no tenir un centre de dia públic per a gent gran, així com també de no haver destinat ni un euro, de forma específica per a la gent gran, en el Pla d’inversions 2009, dotat amb 9.000.000 €.

S’ha parlat molt de la Llei de Dependència que encara no s’ha desenvolupat com caldria, què en pensa?
És una llei vergonyosament demagògica que proclama drets universals sense disposar dels recursos econòmics necessaris. És la clara mostra d’una classe política que ha perdut tota la seva credibilitat. Quan als països més avançats de la UE, per atendre la dependència, han establert assegurances obligatòries o una alta pressió fiscal, a Espanya, no s’ha fet res de tot això i s’ha apostat per una fe religiosa inexistent que creu en els miracles.

Els avis han acabat fent de pares dels seus néts? És això una anomalia de la nostra societat, la desvertebració familiar?
Cal considerar l’educació com l’art difícil de compaginar l’exercici de la llibertat amb la imposició de normes de convivència social. L’educació correspon als pares i de forma subsidiària a l’escola. Correspon als avis el contrapunt de malcriar als seus néts. L’actual desvertebració familiar, es fa palesa en les generacions actuals de joves que no han estat educades en el valor mil•lenari de l’esforç. Aquesta desvertebració també està afectant la gent gran dependent.

El vot és la força de la gent gran? Com canalitzar aquesta força?
La gent gran és un gegant adormit que quan desperti farà sentir el seu poder d’influència. Les xarxes ciutadanes per Internet, com la www.portalpremia.net promoguda per nosaltres, serviran per dinamitzar el paper dels sèniors, amb la incorporació de noves generacions que deixaran de ser passives per convertir-se en actives. En aquests moments, però, estem en un procés de transició, en què les actuals generacions de gent gran, que formen part del seu teixit associatiu, són d’edat avançada i les noves, encara no s’han incorporat.

Deixa un comentari