Publicat el 19/10/2011
L’alcaldia de Cabrera de Mar és actualment en mans de CiU, en el marc de l’acord de govern signat per aquesta formació política amb Esquerra i Alternativa Independent – Cabrera de Mar. El nou batlle del municipi és el nacionalista Jordi Mir i Boix. En aquesta entrevista, Mir explica quines són les directrius del nou govern cabrerenc, en un context marcat arreu per la crisi. Entre altres qüestions, s’analitzen aspectes destacats com els ajustaments pressupostaris o els eterns problemes de la localitat: la resolució de la problemàtica de la regeneració de sorra a la platja i l’ordenació de la zona del litoral.

El nou govern municipal, integrat per CiU, ERC i AI-CM, quins objectius estructurals es planteja?
La sostenibilitat econòmica i el manteniment del benestar local, un desenvolupament urbanístic moderat i sostenible, la plena integració social dels diferents nuclis urbans del poble, el ple desenvolupament del projecte de Cal Conde com a eix vertebrador de la vida social de Cabrera, i la millora i execució d’infraestructures imprescindibles com són la consolidació de la platja i el soterrament de la Rambla dels Vinyals.


Dins el context de crisi generalitzada que estem patint, l’ajustament pressupostari continuarà marcant inevitablement l’agenda dels municipis. En què ho notaran els ciutadans de Cabrera de Mar?
L’objectiu és mantenir la qualitat dels serveis i l’atenció a les persones, seguir racionalitzant la despesa necessària i reduir o eliminar la despesa supèrflua. S’ha de tendir a què la despesa supèrflua la cobreixin els usuaris que la gaudeixen.


La pujada d’impostos és una de les opcions que contemplen per obtenir més recursos?
Venim de quatre anys sense pràcticament pujar impostos, i en el cas de Cabrera de Mar, l’IBI està a un nivell baix, amb recorregut per créixer, si més no al voltant de l’IPC.


En el marc del context estatal, cada cop s’escanya més els municipis. L’Estat demana un esforç que després no ve acompanyat dels recursos necessaris?
Els ajuntaments són la trinxera, la primera línia de foc davant les necessitats de la societat, i això ens obliga a afrontar despeses que no ens pertoquen. Per tant, fem més esforç amb menys recursos, i això no és sostenible.


La necessitat de serveis socials ha augmentat arreu. A Cabrera suposo que també. Es pot mantenir aquest increment des de la seva posició municipal?
A Cabrera estem conjugant molt bé els ajuts socials amb la recuperació futura de les persones i famílies que els reben. Ens preocupem d’ajudar-les, però també de donar formació, orientar-les laboralment, ajudem a estalviar, etc. Comptem amb ajuts de la Generalitat i amb la solidaritat de molts veïns.


La cohesió territorial és una de les directrius que han assumit en el pacte de govern. Com treballen per fer-la viable?
En dues vies: la social i la urbanística. Mantenim una lluita activa per refermar el sentiment de pertinença a un únic poble, i també treballem per adequar vies de connexió entre el centre del poble i el Pla de l’Avellà, a través de la Rambla dels Vinyals i el Torrent del Molí.


La resolució de la regeneració de la platja continua sent un dels focs oberts de Cabrera. Actualment, la situació en quin punt està?
Estem pendents que l’Audiència Nacional admeti a tràmit la demanda de responsabilitat mediambiental i decideixi si imputa el Ministerio de Medio Ambiente, la Generalitat o el Port de Mataró… Seguirem lluitant fins on calgui per aconseguir una solució definitiva.


Encara que no sigui de competència exclusiva municipal, cal un veritable reordenament de la zona de la platja i els seus límits? Vull dir en temes de soroll, aparcament, etc.
No tan sols això. Ja estem treballant en un replanteig global de la zona litoral del municipi, tenint molt en compte que qualsevol variació d’un aspecte té una incidència directa i immediata en d’altres. Per tant, hem de treballar per un nou model de platja equilibrat, millor en qualitat i serveis.


Podem parlar d’un futur a curt termini en el qual, per necessitat, caldrà mancomunar serveis entre pobles? Més enllà, encara, parlem d’un canvi de model a més gran abast en l’organització territorial per motius d’ajustament pressupostari?
Segur que s’hauran de mancomunar més serveis, tot i que s’haurà de fer sense precipitació, per tal de garantir la qualitat, però no veig viable un canvi de model territorial. Abans caldria atacar el problema de l’eficiència i la productivitat de les administracions públiques.


El ciutadà ha d’entendre que estem en uns moments en els quals es perdran molts serveis –Sanitat, Transport, etc.– que fins ara eren considerats normals?
No crec que s’hagin de perdre serveis, íntegrament, sinó que hi haurà canvis i reajustaments per tal de poder-los mantenir. Si seguíssim com fins ara, llavors sí que els perdríem del tot.


La proximitat és una de les seves prioritats i per això convoquen setmanalment reunions amb els veïns. Com funciona aquesta forma de comunicació directa amb els ciutadans?
L’objectiu és apropar la política local a la ciutadania, i a l’inrevés. És a dir, pedagogia i participació. Les reunions són un intercanvi informal d’informació, on escoltem les principals inquietuds dels veïns i les tractem en el moment, i alhora els veïns tenen informació actual del que fa l’Ajuntament. Cada setmana es convida 10 veïns de diferents sectors del municipi, i de moment aquesta iniciativa ha estat ben rebuda.

Deixa un comentari