Joan Rubio, entrenador de bàsquet
El maresmenc Joan Rubio, amb una llarga trajectòria professional, és actualment entrenador de bàsquet ajudant, especialitzat en analítica, a l’equip Spar Girona de la Liga Femenina Endesa. Va començar la seva tasca com a entrenador als 14 anys, als Salesians de Mataró, passant després per la base femenina del CB Mataró, el CB Granollers i la UE Mataró (club al qual va tornar anys més tard), a més d’altres clubs com el Sant Josep de Badalona, el CB Montcada, la UE Montgat i el CB Cabrera. Parlem amb ell sobre l’esport i l’entrenament.
Com comença la seva afició per l’esport i en concret pel bàsquet?
Doncs de ben petit era dels pocs nens que sempre hi jugava al pati de l’escola. M’encantava veure els partits que oferien per la TV i gaudir d’aquells jugadors de la lliga ACB de l’època com Nacho Solozábal, Corbalán, Epi, David Wood, Audie Norris, Jordi Villacampa, els germans Jofresa, Mike Smith, Rickie Winslow… i els de l’NBA Michael Jordan, Larry Bird, Magic Johnson… No em perdia cap programa del Basquetmania i somiava en ser un dia com aquells jugadors.
I el pas de convertir-se en entrenador, com arriba?
Com que era dels que jugava amb els equips de la meva escola, els Salesians de Mataró, el responsable de les activitats esportives, don Juan de Dios, em va oferir ser entrenador d’unes nenes de 10 anys quan jo en tenia només 14, i ho vaig acceptar a l’instant. Em va apassionar el fet de poder dirigir un equip, d’entrenar per fer-lo millor, de preparar els partits i el més divertit de tot: de dirigir un partit des de la banqueta. I d’això, ja en fa 32 anys.
Ha estat molt vinculat als clubs del Maresme, especialment a la UE Mataró…
Dos anys després dels meus inicis em van cridar per treballar amb els equips femenins del ja desaparegut CB Mataró, on vaig estar al costat de molt bons entrenadors, com l’Oriol Villà o en Joan Carles Pié. La temporada 94-95 es va crear la UE Mataró i vaig acabar aquesta etapa al 98, fitxant pel CB Granollers.
Després vaig tornar-hi a la 2001-2002, i l’última etapa va iniciar-se el 2014 i fins l’any passat. En total han estat 14 temporades, que es diu aviat, en aquest club de la meva ciutat.
Com arriba a l’Spar Girona?
Els últims anys, juntament amb gent com l’Albert Ponsa, en Marc Maset, en Víctor Solanes i en Sergi Teodoro, hem anat aprofundint i especialitzant-nos en el que s’anomena ‘analítica de dades’, que tanta importància té a l’esport nord-americà i que a poc a poc es va introduint a l’esport europeu d’elit.
L’any passat, amb en Víctor i en Marc, vàrem fer una col·laboració externa durant la Copa de la Reina, on l’Spar Girona es va endur aquest títol per primer cop a la història. Fruit d’això, aquesta temporada em vaig incorporar a l’equip de l’Alfred Julbe i la Laura Antoja i vam convertir l’Spar Girona en un dels clubs pioners en la implantació d’aquesta metodologia en un equip professional a Europa.
Quines són les funcions que ha de tenir un entrenador analític?
Podríem resumir-ho dient que la funció principal és la d’obtenir tota la informació possible dels rivals i del propi equip des d’un enfocament analític i objectiu, i convertir aquestes dades en informació rellevant perquè l’entrenador pugui prendre millors decisions en el que s’anomena «pla de partit».
«L’experiència i la maduresa que m’ha donat la meva vida esportiva m’ajuden a poder donar una visió real de la dada, a convertir números en bàsquet»
Com valora el fet d’estar al costat d’un entrenador històric com és l’Alfred Julbe?
Treballar al costat d’un entrenador amb un bagatge com el seu és una experiència molt interessant i productiva que m’ajuda a seguir evolucionant i madurant encara més en aquesta professió. És un estudiós d’aquest esport i les seves deu mil batalles el doten d’un savoir-faire que el fa ser especial en el dia a dia i durant els partits. Està en continu procés d’aprenentatge, reflexionant, analitzant i alhora marcant un guió de treball molt clar envers els objectius competitius que es busquen.
Com se sent en ser un dels pocs entrenadors analítics que hi ha al nostre país?
Realment és una sensació estranya, ja que desenvolupo una feina que el públic en general desconeix i que encara és mirada des de lluny i amb escepticisme per part de molts clubs professionals. Aquest corrent analític, tan important ja a l’NBA, anirà arrelant cada cop més al nostre esport, perquè és una eina més que ajuda a guanyar partits i assolir títols. El que no sabria dir és quant de temps tardarà a implantar-se en tots els equips ni quins recursos hi destinaran en el futur.
I personalment, com porta aquest canvi de rol?
Sempre dic que soc més entrenador que analista, però el coneixement del joc, l’experiència i la maduresa que m’ha donat la meva vida esportiva m’ajuden a poder donar una visió real de la dada, a convertir números en bàsquet.
Ara gaudeixo del que més m’agrada, de forma professional i des d’un punt de vista que mai no havia experimentat.
Pensa en el seu futur més proper?
Ara mateix estic centrat al 100 % en l’Spar Girona, tot i que la pròpia naturalesa d’entrenador m’anirà portant cap a on el bàsquet decideixi. Els somnis estan per fer-los realitat. A Girona, però, s’hi està molt bé!
Foto: David Subirana
Entrevista: Albert Calls