Joan Pedrero

Has participat en 5 edicions del Dakar, on destaquen dues cinquenes places (2011 i 2013), i un desè lloc (2010) quan eres amateur. És un molt bon palmarès per algú que fa 5 edicions s’iniciava en aquesta carrera… imagino que estàs content amb la teva progressió, oi?
Sí, jo crec que hem fet un paper molt bo. Vam començar amb un grup de companys i llavors un equip oficial, que és KTM, es va fixar en mi i em va donar l’oportunitat d’arribar a fer aquests resultats.  La veritat és que puc estar molt satisfet.
El 2009 debutes al Dakar, i en la primera jornada tens una avaria a la moto que et deixa 11 hores aturat. Quin debut tan desafortunat, què vas pensar?
Va ser el primer dia, en el quilòmetre 20. En aquell moment em va passar de tot pel cap. Vaig tenir molt mala sort, la moto es va trencar, però m’ho agafo positivament  perquè vaig començar molt fort i jo crec que això va ser un avís. Vaig pensar que m’ho havia d’agafar amb més calma. Gràcies a aquest fet, crec que vaig poder acabar el Dakar. Per a mi va ser com un avís que em deia que no podia córrer tant si volia acabar el Dakar. Després de totes les hores que vaig estar parat, vaig pensar que era una altra carrera, que l’havia d’acabar, que era el més important per a mi i els sponsors. Vaig pensar en la família, els amics… en tot el que havia apostat per arribar al final i continuar. Van ser moltes hores allà aturat.
Fer una bona remuntada al 2009 i acabar 10è al 2010, sent el primer pilot de l’Estat a la general, et va obrir les portes a treballar amb el Marc Coma. En què consisteix fer de motxil·ler?
Consisteix en ser una mena de “servent” al pilot que ajudis. L’has d’ajudar en tot: ser el seu mecànic, ajudar-lo psicològicament, estar al 100% per a ell, si cau, si té qualsevol problema… fer el que calgui perquè ell pugui aconseguir un bon resultat.
La teva evolució sempre ha sigut cap a millor… et sents més ben preparat? La força més que física, ha de ser mental?
Hi juga tot. El físic i el cap. Jo m’he entrenat moltíssim amb el Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat i any rere any, he anat millorant el resultat. Aquest any vaig patir una caiguda molt forta, vaig estar uns 10 minuts inconscient, em van trobar i vaig poder continuar fins el final, gairebé sense saber com vaig acabar la carrera. Tot i això, vaig poder fer 4 podis. Fins llavors, no havia fet cap podi d’etapa al Dakar, i estic content amb el resultat i molt motivat per l’any que ve.
Com s’aconsegueix aquesta força mental per aguantar tantes hores sol amb la moto?
Gràcies als especialistes i psicòlegs que tenim. Fem un gran treball que no es veu durant tot l’any, i anem treballant diàriament com s’han de resoldre les situacions que ens podem trobar. Ho provem també en circuits on entrenem i, cada dia, estudiem coses per ser més forts i millorar mentalment.
Per què tens esperit de superació, per tu o pels teus sponsors?
Crec que a nivell personal, tinc una manera de ser que em fa tirar endavant. Però també pels sponsors i tota la gent que em segueix. Això sempre fa que et vulguis superar. És com tot esportista, que sempre busca un repte nou per motivar-se per la seva carrera. I s’ha d’anar millorant any rere any.
Amb la crisi costa més trobar sponsors? Els busques tu, o et venen a buscar ells?
N’hi ha de tot tipus. N’hi ha que et venen a buscar, però ara mateix amb la crisi està tot molt complicat, i tot i ser cinquè en la classificació general, i el millor pilot de l’estat espanyol, encara no tinc equip. Ara mateix estem buscant i negociant. Però està tot molt complicat, volen pagar menys i estem buscant una solució per anar a participar amb cara i ulls.
És molt important tenir un equip? Quines diferències hi ha quan no se’n té? (entrenaments, nutrició…)
Jo ara mateix no tinc equip i estic negociant amb altres marques. Les millores que et dóna tenir un equip és gairebé tot. Són millores a nivell econòmic, de repercussió, et fan un seguiment i ofereixen solucions, també fa que se’t valori i que tu et sentis a gust dins aquell equip.
Com et prepares per afrontar el Dakar? On, com i durant quant de temps entrenes?
Una vegada per setmana vaig al CAR, al seu dietista, al psicòleg… i tinc un preparador físic cada dia que em diu tots els entrenaments que he de fer. Treballo en això tot l’any per tenir un bon ritme. Vaig en bicicleta, a córrer, faig pujades de muntanya, piscina… Ara m’estic preparant per fer la Half Challenge de Calella  (triatló, 19 de maig) i per mi és un altre repte. Jo funciono per reptes que m’he de preparar, sinó no tindria cap motivació. Cada any em proposo reptes i aquest de Calella, em va bé per preparar-me, agafar fons físic i tenir una motivació per treballar.
Et veurem al Dakar 2014? Quin és el teu repte per la propera edició?
Sí. De moment, el que vull és un bon equip per poder lluitar pel podi. Aquest any hi podia haver lluitat, però vaig tenir la mala sort de caure. Jo crec que encara tinc potencial per fer bones carreres i bons Dakars per aspirar al podi. Crec que ho podem fer, però ens falta un bon equip que ens recolzi, com fan a d’altres pilots oficials. Amb això crec que podrem triomfar.
Veus factible quedar campió?
Si hi ha un bon equip i una bona moto, tens prou confiança per pensar en que es pot fer.
Tothom diu que el Ral·li Dakar és una prova molt especial. Per què és tan especial?
Per la duresa, sobretot duresa. Són quinze dies en què comences a les 4 del matí i si tot va bé, acabes a les 4 de la tarda. Són moltes hores sobre la moto que has de preparar moltíssim. L’essència del Dakar et dóna una vida especial, suposo que t’enganxa i cada any quan estàs allà, creus que és millor no tornar-hi, però sense adonar-te, passa l’any i tornes a ser-hi per participar a la cursa.
Com animaries als joves que hi vulguin anar?
Han de treballar molt, això no ho regalen. Jo crec que hi ha nois joves que em veuen i pensen que no faig res, però la realitat és que s’ha de treballar moltíssim des de ben jove, tenir les coses clares, tenir un caràcter molt lluitador i sobretot vigilar, perquè és molt perillós, encara que en part, et dóna molta vida i ho pots gaudir.
Des del 2009, el Dakar es fa a Amèrica del Sud. Creus que algun dia tornarà a l’Àfrica? T’agradaria anar-hi? O ara que coneixes Amèrica prefereixes aquest continent?
No crec que torni a l’Àfrica i a mi no m’agradaria. Jo crec que ara l’essència del Dakar està a l’Argentina, Xile i Perú i jo crec que allà està bé. Hi ha molts bons mitjans, sobretot pel que fa a hospitals, i si et passa alguna cosa tens moltes possibilitats de sobreviure. A l’Àfrica és molt complicat perquè els hospitals no estan tan ben preparats i la a nivell de seguretat no està gaire bé.
Moltes de les teves piulades a Twitter (@JoanPedrero) acaben amb un “a tope”, i són molt optimistes i positius. Ets així a la vida real, amb aquest afany de superar-te?
Jo sempre sóc molt positiu. Empenyo molt a la gent i em diuen que sempre estic motivat. Jo crec que la llei de vida és això. He viatjat molt, he vist moltes coses bones i dolentes, sobretot a l’Àfrica, i valoro molt la meva vida, sóc feliç de ser com sóc, de la manera que ho porto i content de la lluita que porto sempre amb mi mateix.
Al marge del Dakar, quins són els objectius esportius més immediats que tens a la vista?
La triatló de Calella és un repte nou per a mi, m’estic entrenant bastant. El que tinc clar és que no faré un resultat increïble perquè hi haurà molts professionals i la meva feina és la moto. Però bé, es tracta d’un repte nou que em motiva i que em fa tirar endavant.
Ets de Canet de Mar, i hi vius durant l’any. Què és el que més t’agrada del Maresme?
Aquí al Maresme tenim la sort de tenir mar i muntanya. Jo cada dia baixo a entrenar a la platja i també casi cada dia vaig a la muntanya. “Parlo” amb tots dos, m’agraden molt.
Quines aficions tens, a part de la moto, per fer aquí aprop de casa?
M’agrada la bicicleta, el footing, i ara m’estic aficionant bastant a la natació, que també m’agrada molt. A més, aquí podem entrenar per muntanya, a peu pla i pel costat del passeig, al mar…