Publicat el 27/03/2020

Jardí sostenible i de baix cost!

Quan jo era petit anàvem pels camins a buscar herba per als conills i vèiem volar un miler de papallones. Bé, potser no eren tantes, però tenia cinc anys i un tampoc no compta tan bé; en tot cas n’hi havia moltes. Pels marges dels camps i vores del camins pul·lulaven papallones i moltes cuques de totes formes i colors, molts ocells i un bon grapat de grills que cantaven quan es feia fosc, cuques de llum més eficaces que Endesa: vull dir que eren o són les més eficaces productores de llum amb cap cost mediambiental. Preneu-ne nota.

No cal dir que avui en dia de totes aquestes cuques de llum i de tota la coloraina d’insectes i d’ocells, no en queda gairebé ni rastre. Diuen els que ho han comptat, que en els darrers 40 anys hem perdut a tot Europa un 80 % d’insectes i ocells. Recordeu el que passa amb les abelles? Doncs feu comptes, que amb la resta de bestioles l’efecte de l’acció humana ha estat tan o més devastadora. Molts insectes estan desapareixent.

Si una espècie desapareix, la culpa és nostra, tota nostra: contaminació, herbicides, pesticides, desaparició de marges en camps i camins i altres fenòmens com la desaparició de plantes autòctones de la majoria de parcs, jardins i cases particulars.

Fins aquí les males notícies, perquè ha arribat el moment d’omplir parcs i jardins, horts, balcons i places de plantes autòctones perquè, com ja haureu endevinat, per tenir convidats primer hem de parar la taula, i resulta que els insectes i animalons autòctons mengen o viuen de… tatxan! Plantes i flors autòctones!

A part d’un jardí, terrassa o balcó més animat amb papallones i altres insectes, tindrem molts altres avantatges que enumerarem més avall abans de fer els darrers aclariments. Papallones, abelles i insectes poden detectar les flors que els interessen des de molt lluny, cap problema: el desplaçament va a càrrec seu. Si voleu que vingui una papallona que us faci gràcia, només li heu d’oferir el seu plat favorit: la flor que més li agradi.

Més avantatges: les plantes del país consumeixen menys aigua, ja que després de mil·lennis d’evolució són les que millor aprofiten el terreny i necessiten menys aigua per sobreviure; la majoria ni necessiten que les reguem gens ni mica per créixer.

Precisament perquè s’han adaptat al tipus de terra de cada lloc, no cal que els posem adobs químics ni de cap altra mena: elles s’han espavilat sempre soles. Una altra cosa que han après és a resistir els paràsits més comuns del seu entorn, per la qual cosa són molt resistents a les plagues. És més, com ja sabien els nostres avis, moltes plantes són repel·lents dels mosquits i mosques o els paràsits del nostre hort. En un altre número explicarem quines són.

Altres beneficis: sabíeu que els arbres i les plantes dels nostres boscos, prats i muntanyes no els poda ningú i que no els fa cap falta? Doncs això: que espontàniament ja adopten formes naturals harmonioses amb l’entorn. No cal tampoc fer piràmides, boles, cubs o altres filigranes, no cal que el nostre jardí sembli un petit Versalles.
Si superem la idea que les coses de fora, les exòtiques, són més boniques o interessants que les nostres, podrem gaudir d’un entorn mediterrani que no existeix enlloc més del món i que és insubstituïble. Penseu que els animals i les plantes que viuen a Catalunya, si no ens en cuidem nosaltres, no ho farà ningú i desapareixeran.
Un altre avantatge és que les plantes d’aquí creixen i floreixen en una seqüència natural que fa que sempre n’hi hagi alguna de florida en algun moment de l’any. És a dir, cada planta ha buscat la manera de florir en el moment en què hi ha prou insectes per a ella sola, o bé quan abunden tant que n’hi ha per a tothom perquè les condicions són millors. Si som prou hàbils tindrem flors tot l’any.

El nostre jardí autòcton farà sempre goig, ja que les plantes del país no solen perdre les fulles, es multipliquen fàcilment elles soles, reforcen el paisatge natural de tota la vida, evitant que el Maresme sembli Miami, i afavoreixen la biodiversitat i la conservació de moltes espècies que no poden conviure amb les plantes exòtiques. En resum, ens podem estalviar aigua i productes químics i tenir un jardí ple de vida i color.

 

Ramon Sala F Aranburu
www.facebook.com
/catalunyasalvatge/

Deixa un comentari