Iron Man 3

Si una cosa converteix Iron Man 3 en un autèntic esdeveniment és el fet que es tracta de la pel·lícula que consolida el naixement d’un univers cinematogràfic de múltiples personatges. I és que el concepte d’univers fictici per al cinema mai no ha estat res més que un abstracte conjunt de films inconnexos entre sí que comparteixen certes fórmules. James Bond, Batman, Spiderman o Star Treck són exemples de petites sagues formades per un conjunt de pel·lícules que només es relacionen entre si quan es tracta de seqüeles.
Però aquesta vegada no parlem de personatges repetits amb diferents actors ni d’eternes continuacions d’una mateixa història, sinó d’un univers uniforme del qual es desprenen diverses franquícies connectades entre si. Imaginem un conjunt de pel·lícules protagonitzades per personatges com Q, Moneypenny i Goldfinger, cadascun amb les seves pròpies aventures i que tots ells coincidissin en títols ocasionals. Això és exactament el que està succeint avui en dia dins del cinema de superherois Marvel, i Iron Man 3 representa la consolidació del fenomen.
Fins ara havíem presenciat la convivència de quatre personatges superpoderosos en un mateix títol, però no havíem apreciat les ressonàncies d’aquesta coincidència en les seves vides per separat. A Iron Man 3 s’hi percep que Tony Stark ha viscut una sèrie d’experiències traumàtiques, la qual cosa nodreix el present títol de nous elements i línies argumentals evitant el desgast estilístic propi de les continuacions. És a dir, Los vengadores va obrir nous camins i va visualitzar nous horitzons per a cada superheroi, per la qual cosa Iron Man ara és un altre personatge.
Però a més d’eliminar la reiteració mitjançant el nodriment de nous elements presos de Los Vengadores, existeixen incomptables aspectes estilístics del cinema contemporani dels quals el director s’alimenta majestuosament. Per exemple, la transformació d’Iron Man després de tornar de les portes de la mort i el seu cansament cap a un rol autoimposat són elements presos del Batman de Christopher Nolan. Recordem, d’altra banda, el moment en què Tony Stark es converteix en testimoni impotent de les primeres maniobres del seu enemic, que tenen com a primer objectiu la seva amant. No ens recorda a cap pel·lícula protagonitzada per Daniel Craig?
Iron Man es caracteritza pel seu gamberrisme, per la comicitat d’un personatge que empra la autoparodia com a barra d’equilibri per creuar la corda fluixa a sota de la qual hi ha el ridícul. Aquesta tercera part porta encara més enllà l’humor disbauxat que tan bé escau al personatge, amb la qual cosa Iron Man es mostra cada vegada més allunyat de la perillosa ingenuïtat de les cintes de superherois anteriors a la seva aparició. Iron Man 3 conté la reinvenció que tot tercer lliurament necessita: l’aire fresc proporcionat per un convenient reciclatge d’elements. No se m’ocorre una manera millor d’inaugurar l’etapa oberta per Los Vengadores i segellar la primera multifranquícia de la història del cinema.

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala