Publicat el 22/09/2010

La candidatura unitària de Reagrupament i Solidaritat Catalana no solament és necessària, sinó imprescindible per no convertir en una realitat el símbol del ruc català. Sembla evident que aquesta manca d’unitat ha estat promoguda pels “segundones” de cada candidatura, que cerquen llocs personals privilegiats en les llistes, sense tenir en compte els beneficis del vot útil, anteposant els seus interessos personals als de Catalunya. Quan uns líders que parlen de regeneració política, se sotmeten al xantatge dels “segundones”, fàcilment es poden convertir en líders carismàtics, molt propers al populisme d’afalagar les masses prometent la lluna en un cove. Si rectificar és de savis, cal fer-ho amb una candidatura unitària, per no convertir en un fracàs un moment històric molt favorable per iniciar el camí cap a la independència.
Cal, però, comptar amb una massa crítica ciutadana compromesa, possiblement formada per persones que van organitzar les consultes populars i que s’haurien de mullar, presentant-se en les properes eleccions municipals, al marge dels actuals partits parlamentaris. L’assoliment de la sobirania en cap cas serà gratuïta, requereix un esforç, el d’una regeneració política que forçosament ha de començar en els municipis.

Deixa un comentari