Incivisme

Això està canviant, avui dia aquest tipus d’incivisme està protagonitzat per persones, majoritàriament joves, que no tenen cap tipus de mania a orinar en ple dia al carrer o a destrossar el seu mobiliari com bancs, papereres, llums, arbres, etc. Ens trobem en una societat en què les diferències entre pobres i rics van augmentant. Amb una classe mitjana que històricament donava estabilitat i pau social, que veu disminuïdes les seves remuneracions laborals, inferiors a les d’anys enrere. En aquest tipus de societat s’ha oblidat la paraula educar que està essent substituïda per la de criar.
Tot i els baixos índexs de natalitat i els avortaments de mares marginals solteres, generadores de bosses de delinqüència juvenil, s’estan posant al món nounats sense tenir cura de la seva educació que fonamentalment hauria d’anar a càrrec dels pares, els quals, però, la deleguen al món escolar. A l’escola, amb un professorat atemorit, incapaç de substituir la tasca educadora dels pares, se li està encomanant un paper que sobrepassa les seves atribucions. Vivim en una societat en  què l’incivisme anirà augmentant, com una vàlvula d’escapament que intenta pal·liar els defectes d’un sistema social injust cada vegada més qüestionat.

Des de la perspectiva d’una cultura sènior cal denunciar enèrgicament aquesta situació, proposant vies constructives de diàleg intergeneracional.