Hipoteca inversa

Ara quan es jubila per tenir una millor pensió o per pagar els serveis sociosanitaris haurà de fer el mateix camí però al revés, venent-se la seva casa o pis, cobrant a poc a poc el seu valor mitjançant una hipoteca inversa. Aquesta situació porta a recordar el fet que quan encara no existia l’assegurança obligatòria, hi havia persones, principalment mestresses de casa, que pagaven cada mes un vitalici per poder tenir uns calerons en el moment del seu retir. L’estat del benestar ho va canviar tot, començant per la paraula retir que es va passar a dir jubilació com una manifestació d’alegria per poder viure sense treballar.
Quan tot just una part petita de la gent gran gaudeix una mica d’aquest estat del benestar, els nostres polítics (tots sense excepcions manifestes) el volen desmuntar afirmant que hi ha massa gent gran i pocs diners per mantenir-la. Els francesos amb una tradició democràtica que nosaltres només portem practicant els darrers trenta anys, van votar contra la Constitució europea posant en evidència el pretès desmuntatge de l’estat del benestar.

Nosaltres, acostumats a passar de la política, som incapaços de protestar, de fer sentir la nostra veu, contemplant amb resignació el retorn al significat de la paraula retir, que suposarà acceptar que després del copagament dels serveis sociosanitaris segurament seguiran el de les visites als metges i el de les medecines.