Publicat el 10/07/2013

INTERPRETACIÓ
Satya Bhabha, Shahana Goswami, Rajat Kapoor, Seema Biswas, Shriya Saran
DIRECCIÓ Deepa Mehta
DURADA 148 min
GÈNERE Drama

A falta d’haver vist la major part de la filmografia de, la molt ben considerada directora, Deepa Mehta em veig obligat a comentar aquesta pel·lícula des de l’innocent criteri d’uns ulls poc entesos en l’estil de la cineasta hindú. I és que fins avui només he tingut oportunitat de veure, a part del títol que ens ocupa, la primera part de la trilogia dels elements: Fuego; de manera que les meves possibilitats analítiques sobre Hijos de la medianoche entesa com a fragment de la filmografia “mehtiana” són reduïdes. Però en tot cas, si veiem Fuego com un bon exemple de pel·lícula molt personal, puc dir que Hijos de la medianoche transmet certa sensació de pèrdua d’autoria per part de la directora. I és que on abans aquesta optava per una narrativa intimista centrada en la psicologia dels personatges, ara escull un estil convencional més interessat en mostrar les experiències d’aquests sense aprofundir-hi.
Una petita comparativa d’aquestes dues pel·lícules pot ser útil per entendre el gran salt donat per Mehta en el seu últim treball. En el cas de Fuego, l’acció se situava en un modest apartament de Delhi on un inesperat afer amorós provocava el desmembrament d’una família convencional. En el cas d’Hijos de la medianoche, la proposta és molt més ambiciosa. Ara ens trobem davant del retrat d’una immensa transició: la que va conduir una Índia colonitzada a una Índia aparentment lliure. En realitat Deepa Mehta ja havia abordat el tema de la independència Índia en les dues pel·lícules de la trilogia dels elements que van seguir Fuego, però el cas és que sempre ho havia fet des d’una perspectiva intimista. El seu darrer treball, però, és diferent. Si abans teníem una modesta pel·lícula d’autor en què l’argument girava al voltant dels personatges, ara parlem d’una immensa història de canvis molt importants al voltant de la qual giren aquests personatges. I per bé o par mal, sembla que la mà ferma de Mehta es va dissolent a mesura que la complexitat augmenta.
La pel·lícula comença amb una simpàtica introducció acompanyada per l’eficaç veu en off de Saleem Bhabha, un personatge que en aquell moment encara no ha nascut. Es tracta d’un inici que dóna a la pel·lícula un toc desenfadat que ens convida a conèixer determinats costums de la cultura hindú des d’una perspectiva crítica alhora que còmica. Però a mesura que la pel·lícula avança la genialitat es dissol, i com més seriosos són els esdeveniments plantejats més dificultats sembla tenir Mehta per plasmar-los de forma creïble. De fet, arriba un moment en què el gran remolí d’esdeveniments que és l’època en què viuen els personatges sembla endur-se d’una estrebada el fil conductor de la història, deixant al descobert una sèrie de fets que, tot i consecutius, acaben semblant inconnexos. En resum, es tracta d’una obra que, si bé comença amb bon peu, acaba perdent-se en si mateixa, incapaç de bregar amb la immensitat que desprèn una història de tals dimensions.

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala

Deixa un comentari