Publicat el 06/07/2011
INTERPRETACIÓ: Saroise Ronan, Eric Bana, Cate Blanchett, Olivia Williams, Tom Hollander
DIRECCIÓ: Joe Wright
DURADA: 111 min

Una altra pel·lícula d’acció. L’efecte Bourne s’està deixant notar més fort que mai. Diuen alguns a Hollywood que un bon director no ha demostrat que ho és fins que no dirigeix una cinta d’acció. Així doncs, Joe Wright, que va guanyar-se el respecte com a director seriós amb dues adaptacions literàries (Orgullo y prejuicio i Expiación), ara ha tingut el gust de dirigir un guió original dels debutants David Farr i Seth Lochhead, ple d’acció i amb un argument simple fins a l’absurd, tant que ni el resumiré.
Wright canvia els plans seqüència i l’apropament psicològic als personatges per una estètica més propera al videoclip musical i una caracterització molt arquetípica dels protagonistes. Les referències constants als contes infantils, en especial als dels germans Grimm donen una pista important de com s’ha d’entendre aquesta pel·lícula: és una faula, un conte de fades postmodern.
No es pot prendre seriosament gairebé res del que veiem, en especial els clixés quant a la localització (el mercat ple de camells al Marroc, els gitanos cantant flamenc a Espanya o el Berlín brut i sinistre). Però hi ha una cosa que Wright sí es pren seriosament i són les posades en escena dels diferents enfrontaments entre els personatges. Tant les coreografies com els moviments de càmera són espectaculars, sense excessius artificis, amb un dinamisme fresc. I si tenim en compte la utilització de la música composta pels electrònics Chemical Brothers, podríem dir que en realitat tracta d’un musical del segle XXI (en oposició a la febre de musicals encarcarats que miren més cap al passat que cap al present o el futur). Potser, de vegades, se li va la mà amb l’estilització i el simbolisme, però ja voldrien la majoria dels directors d’acció consagrats aconseguir imatges com les que aconsegueix Wright en la seva primera pel·lícula en el gènere.
Abans parlava de la saga Bourne, però en realitat d’aquesta només agafa alguns elements de la trama, tractats com un tòpic descarat perquè seguir la narració passi a segon pla i només quedi l’acció pura i dura, trobant pel camí solucions molt estimulants. És adrenalina en imatges, com un viatge en muntanya russa, on l’emoció t’esborra els pensaments. Dintre del que normalment catalogo com a pel·lícula per desconnectar, per passar l’estona, una bona recomanació. Almenys no pretén fer-se passar pel que no és.

Deixa un comentari