Grassofòbia, una discriminació contemporània

Parlem de comentaris com: «És pel teu bé». Si peses més de X quilos, endrapes sense parar i et negues a fer dieta i passeges amb determinada roba, és probable que hagis de sentir insults i patir formes de menyspreu. Als grassos simpàtics (del Pare Noel a Homer Simpson o Luciano Pavarotti) se’ls veu cada cop més sota un prisma mèdic. La grassofòbia és l’actitud i el comportament hostils que discriminen i estigmatitzen les persones per sobre d’un índex de massa corporal de més de 26. Una discriminació social assumida? Un exemple més de la dictadura de les aparences?

L’estigma silenciat.
Ha de fer vergonya estar gras. Totes les persones grasses tenen la seva llista particular d’humiliacions. Van des de la brometa d’algun familiar que et diu «No seguis al sofà que és nou i l’esfondres!» fins al comentari impertinent quan demanes si aquella camisa la tenen en talla 3XL. O des de la mala cara que cal suportar quan vols seure a l’autobús fins a la mirada de reprovació a la cua d’un supermercat.

No encaixar en els estàndards corporals es paga car. Potser vivim en una cultura de la indignació. Hi ha microagressions per grassofòbia que passen desapercebudes. L’estigmatizació envers les persones obeses o amb sobrepès està tan absolutament normalitzada que ni es veu, però moltes persones la pateixen en silenci.
Cada dia, milers de persones al món són privades de la seva dignitat a través de comentaris i burles per la seva aparença física o per no mantenir una «imatge corporal convencional». Molta gent creu que si algú no pot controlar els quilograms, tampoc no podrà controlar la seva vida. La majoria d’hospitals, avions i restaurants no estan equipats per a les necessitats dels grassos, i tampoc no sembla que els preocupi la qüestió.
Les tendències de positivitat corporal i de recuperació del dret al propi cos estan obrint arreu, sense gaire soroll, un debat important.

Anna Sibel, psicòloga clínica.
Directora d’amb2.
Font: Eltemps.cat