Publicat el 01/02/2006

Han hagut de de viure una etapa nefasta en la història del nostre país que ha impossibilitat que tot el que de bo portaven dins fos una realitat. Han hagut de patir una guerra civil i una postguerra en què el més important era sobreviure superant la gana, l’estraperlo i el racionament. Quan avui dia aquestes generacions, que majoritàriament cobren pensions minses de jubilació, manifesten que no volen fer res fora d’ajudar la seva família, tenen tota la raó del món tenint en compte les seves vivències personals.
Avui dia, però, l’allargament de l’esperança de vida està generant una nova situació en què algunes d’aquestes persones tenen l’oportunitat de donar sentit a la seva vida lluitant per fer possible una vellesa digna i respectada. Per exemple, reclamant que les pensions mínimes de jubilació no siguin inferiors al salari mínim interprofessional o que les pensions de viduïtat no suposin una gran rebaixa sobre el total cobrat pel matrimoni.

Els membres de les juntes directives d’associacions de gent gran, que suposadament estan més conscienciats, podrien liderar aquestes reclamacions a les quals cal afegir la denúncia de la futura nova Llei de dependència que suposa un clar atemptat a l’actual estat del benestar introduint el copagament de serveis sociosanitaris al qual poden seguir el de medecines i visites als metges.

Deixa un comentari