Publicat el 15/06/2016

El creixement de la productivitat expulsa cada cop més gent del treball. El creixent augment demogràfic de la població fa que cada vegada més gent busqui feina i no en trobi. Aquesta contradicció genera un creixent atur estructural crònic que pot acabar provocant un càncer social, que poc a poc anirà minant les fortificacions d’una societat indefensa, fins a acabar afectant greument la majoria de la població. Les vàlvules d’escapament que impedeixen que es produeixi un perillós esclat social són el diner negre i els ajuts familiars (moltes vegades amb les pensions dels avis).
Les mesures emprades per les administracions per fomentar l’ocupació no serveixen, com clarament es constata. No es crea ocupació, o en tot cas es fa amb unes quantitats tan petites que avalen l’opinió generalitzada de molts aturats, que les consideren una pèrdua de temps i una malversació de cabdals públics que acaba generant angoixa i resignació.
Realment el àmbits que en aquests moments fan disminuir l’atur són l’emigració i els llocs de treball amb alts índexs de precarietat, que no asseguren la supervivència econòmica. L’autosuficiència energètica de municipis convertits en ciutats solars és en l’actualitat la proposta més viable per començar a crear realment ocupació estable. És en aquest àmbit on els recursos econòmics dels ciutadans, gestionats per les administracions, s’haurien d’utilitzar de forma prioritària per crear llocs de treball i estalvis econòmics amb l’ús d’energies renovables.

Deixa un comentari