Final de curs
I com aquell que no diu res, hem arribat al mes d’agost, travessant un fotimer d’escalades, de desescalades, de vacunes, de trams, de mascaretes ara sí i ara no, de passeigs nocturns ara sí i ara no, de tal manera que arriba un moment que hom no sap ben bé què pot fer i què no pot fer, si està en perill o no ho està. Tots som experts en microbiologia, tots hem estudiat profundament la vacuna que ens convenia, malgrat que no haguem pogut triar-la. La majoria, per solidaritat, hem accedit a fer de conillets d’Índies d’un producte els resultats del qual s’esperen però desconeixem del cert. Podem dir, sense possibilitat d’equivocar-nos, que en els darrers dos anys tots, absolutament tots, hem fet un gran aprenentatge en terrenys insospitats.
És d’esperar que la malastrugança arribi a la seva fi i puguem viure una mica més tranquils, sense notícies esfereïdores i sense discursos de la por. Ens cal recuperar l’equilibri interior que hem perdut amb les anades i vingudes d’un agent patològic que ha posat contra les cordes la nostra paciència, les nostres relacions i el nostre sistema sanitari.
No vull deixar passar aquest darrer escrit del curs sense agrair efusivament a tot el personal sanitari l’esforç, la paciència i els daltabaixos emocionals que els ha tocat viure. Desitjo profundament que tots sense excepció puguin gaudir d’uns dies de descans que necessiten per recobrar les forces esmerçades en tant de dolor. I perquè això sigui possible, la resta de la humanitat hem de ser capaços d’aturar la progressió del virus. Només nosaltres podem fer-ho, perquè en som els vehicles transportadors. La nostra sanitat, tot i les retallades que ha sofert, ha estat a l’altura gràcies a la voluntat dels treballadors, que han doblat i triplicat torns; serem capaços de estar-hi nosaltres?
Com sempre, la solució és a les nostres mans. Ara més que mai, cal que deixem de mirar-nos el melic i que, alçant la mirada, prenguem consciència d’aquells que ens envolten i que podem estar posant en perill per la nostra inconsciència. Hi ha moltes coses a fer que no depenen de nosaltres, sinó dels respectius governs, però si nosaltres som curosos en el nostre capteniment, tenim molt de guanyat.
Us desitjo un bon agost, guardeu-vos de la calor i gaudiu de les vacances. Potser no cal anar a les Seychelles enguany, potser no cal agafar cap avió enguany, potser no cal fer molts quilòmetres enguany. De ben segur que a la vora de casa tenim paisatges encisadors que desconeixem perquè els veiem massa a prop. Aprofitem aquest agost per conèixer-los. Ah, i molt de compte amb el foc: protegim el nostre entorn com si fos casa nostra, perquè ho és.
Finalment, sentim-nos dignes del món que ens ha acollit i tractem-lo amb la mateixa dignitat. La vida és un equilibri entre donar i rebre. Considerem tot el bé que hem rebut des del moment del naixement i retornem a la vida la nostra aportació, sigui la que sigui, però sempre des de l’agraïment més profund.
Regina Ferrando i Ferran
Trobaràs els escrits publicats amb anterioritat al web:
reginaferrando.simplesite.com
a/e: regina@reginaferrando.cat