Publicat el 23/09/2021

Ferran Mestanza va néixer i créixer a Barcelona. Ha viscut a l’Índia, al Nepal i a França, on ha estat en contacte amb les fonts del budisme i on també s’ha format acadèmicament com a tibetòleg.

Des de fa 25 anys practica la meditació de tradició budista, especialment la meditació Dzogchen, Vipassana i el mindfulness, que entén com una forma de viure i d’entendre la vida. Ha fet retirs de meditació amb diferents mestres tibetans.

És director fundador del Centre de Mindfulness de Barcelona i coordina el títol de postgrau Expert en Mindfulness per a la Salut i el Benestar (Facultat de Medicina, Universitat de Barcelona). Està acreditat com a professor de mindfulness MBSR pel Center for Mindfulness de la Brown University (EUA) i en els darrers deu anys ha ofert més de 100 cursos de mindfulness de vuit setmanes a més de 2000 participants, a més de retirs de cap de setmana i grups de meditació setmanals.

 

Vivim en el temps del soroll i el caos. Com es manté la calma davant de tant brogit?
La clau de la meditació és que abans de mirar enfora mirem endins, el punt clau és canviar com està la nostra ment enmig d’aquest terrabastall que és la vida. Ja podem anar a l’indret més tranquil del planeta, que portarem amb nosaltres tots aquests pensaments i sentiments que són els que realment ens agiten.

Per això, cal que mirem endins i aprenguem a canviar la nostra manera de relacionar-nos amb tot allò que es mou, i ens commou, per dins. Quan amb la pràctica meditativa, de mica en mica, anem experimentant més pau interior, llavors generem menys soroll cap enfora i el que ens envolta té menys força sobre nosaltres.

Per què va bé practicar la meditació?
Al llarg de la vida aprenem i fem moltes coses, i moltes d’elles són saludables. L’exercici físic, tocar un instrument o escoltar música…, però probablement cap activitat com la meditació ens ensenya a treballar directament amb la ment i les seves diferents facultats, com la consciència, l’atenció, la percepció, l’acceptació…, i a entendre com totes elles estan darrere dels diferents estats que experimenta la ment (i també el cos!) de malestar o benestar, de caos i soroll, o de pau i equilibri.

Quines pràctiques o disciplines ajuden a sostenir l’atenció plena?
Primer i fonamentalment cal meditar cada dia, o gairebé cada dia, almenys uns minuts. No és tan important quanta estona ni quin tipus de meditació, el que té més impacte en la nostra salut és la freqüència i la regularitat de la nostra pràctica. Per això, seu cada dia uns minuts i mira de portar i sostenir l’atenció en el ritme natural de l’exhalació o en la sensació de tacte a les mans, o un altre suport, i cada cop que t’adonis que t’has distret, amb delicadesa torna a descansar l’atenció en el suport de la teva elecció.

Quines són les seves pràctiques de mindfulness preferides?
Seure a meditar és una de les experiències que més gaudeixo en la meva vida quotidiana des de fa ja 25 anys. Un cop comences a practicar amb regularitat, i jo vaig començar als 19 anys, de forma natural vas portant la pràctica al dia a dia. Durant la jornada estàs més present i serè en les diferents activitats, fins i tot en les més petites o rutinàries. Es produeix un despertar a la vida en què gaudeixes més de tot, estàs més obert i ets més receptiu a allò positiu, i les experiències difícils les pots portar millor.

Com podem introduir-nos al mindfulness?
La meva principal recomanació és que busquem persones qualificades amb qui aprendre. Potser podem provar amb diferents professores o professors, i llavors podem seguir aprofundint amb aquella persona amb la qual tinguem més afinitat. Però com en qualsevol pràctica, el millor és aprendre sota el guiatge d’algú amb experiència i en qui puguem confiar. En la meditació, aprendre per una mateixa o un mateix possiblement sigui més lent i més incert, i no exempt de riscos.

Quins consells donaria per practicar la meditació?
Un cop coneguem una persona experimentada amb qui aprendre i comencem a meditar amb regularitat en la nostra vida quotidiana, potser el més important és que posem atenció a donar a la nostra pràctica una qualitat d’amabilitat i autocura. Mira de no forçar-te, de no anar fins al límit. Sigues una bona amiga o un bon amic per a tu i escull una postura fàcil, canvia la postura si ho necessites, no allarguis excessivament la durada de les pràctiques i no siguis dura o dur amb tu quan et costi o sentis que no te’n surts. Meditem per fer les paus, no per barallar-nos amb nosaltres.

Ha viscut a l’Índia i al Nepal. Què ha après d’aquestes cultures?
He viscut al nord de l’Índia i al Nepal, tres anys en total al llarg de diferents estades. La paradoxa és que, anant tan lluny, allí vaig descobrir una manera de viure molt més propera. Des del fet d’anar descalç o amb unes fines xancletes, fins a no estar tan ocupat o pendent del rellotge, passant per l’espontaneïtat i l’hospitalitat en les relacions. Allà freqüentment pots iniciar una conversa de cor amb algú desconegut i acabar sent allotjat a casa seva i conèixer la seva família amb total naturalitat.

El budisme cada cop s’estén més a la nostra societat. Què ens pot aportar a la nostra vida?
El budisme és una forma d’entendre la vida i de viure. Possiblement la majoria de les persones no volem sofrir i desitgem tenir una vida (i una mort) lliure de patiment. Però el fet és que no sabem com fer-ho i acabem repetint els mateixos errors, no sabem com dominar les nostres ments i emocions i acabem veient-nos arrossegats per les circumstàncies. El budisme ofereix una comprensió clara i profunda de l’ésser humà i maneres pràctiques de ser més lliures del patiment i de fomentar el benestar en la nostra vida.

La pau i l’equilibri estan dins d’un mateix?
El més important és experimentar per una mateixa, per un mateix, que la pau està al nostre abast. En el nostre interior és possible sentir una mica més de calma i satisfacció. Encara que sigui en una petita mesura, no és difícil. I la pau també està en el nostre exterior: en el nadó que somriu, en les fulles dels arbres que es balancegen, en les amigues i els amics que es donen la mà (o el colze!)… La pau ja està aquí, dins i fora, només falta que hi parem atenció.

Quins llibres recomanaria per començar o per fer un pas més en la meditació?
El millor llibre que conec és possiblement En defensa de la felicitat, de Matthieu Ricard (Ed. Sagarmata), tot un manual de vida! De Matthieu Ricard també recomano L’art de la meditació (Ed. Viena). Un llibre preciós és Meditar dia a dia, de Christophe André (Ed. Kairós). I el gran clàssic és El miracle del mindfulness, de Thich Nhat Hanh (Ed. Pagès).

 

Entrevista: Albert Calls
Fotos: cedides

Deixa un comentari

Especial Festes de Nadal