Publicat el 04/07/2019

En bona part d’Europa hi ha llops; a un terç de la península ibèrica també. Malgrat els alarmismes i el sensacionalisme d’alguns mitjans, el llop no representa cap perill per a les persones. Com s’ho fan per conviure amb llops?

Hi ha moltes maneres de fer compatible les activitats humanes amb la preservació del rei dels nostres boscos. En cap lloc del món, des del Pol Nord a l’Amazònia, passant per Àfrica o la Vall d’Aran, la presència d’aquest depredador ha impedit l’activitat humana.

Els depredadors europeus temen per experiència l’home, ho porten a l’ADN des de fa milers d’anys. Nosaltres som el més perillós dels depredadors que existeixen a la Terra. Tothom ho sap: ocells, rèptils i mamífers fugen de nosaltres. Llops i ossos, així com les guineus, tenen hàbits nocturns per no trobar-se amb nosaltres.

 

Fuig de l’home

La millor protecció contra els depredadors és la presència humana. Fem por. En temps del meu avi, ja soc gran, al Pirineu els pastors s’auxiliaven del mastí. Anomenat patou a França, aquest gos, que sol pesar entre 60 i 80 quilos, es protegia amb un collar de punxes que el feia poc vulnerable als llops que mosseguen al coll. A la nit els animals es recollien en orris o llocs tancats de pedra. La toponímia catalana n’està plena, de mencions a aquesta construcció; també és un cognom.

Avui encara tenim més eines per evitar els atacs: els vailets o filats elèctrics de plàstic lleuger que van del metre al metre setanta d’alçària, els detectors de presència o els ligthfox, que són flaixos que es carreguen sols amb placa solar i s’encenen intermitentment a la nit. També es poden posar collars de localització com es fa en alguns llocs d’Europa.

 

Cohabitació

Afortunadament avui en dia som conscients que qualsevol activitat humana no es pot fer de qualsevol manera i a qualsevol preu. Hem vist que tots els animals són necessaris. És evident que ningú no ha de patir solament els inconvenients i que hem de ser solidaris amb les persones que viuen en entorns naturals. Els ajuts europeus, les subvencions per adoptar mesures de protecció i el retorn de la figura del pastor han de ser incentivats.

També cal incentivar la creació de marques i productes de prestigi a les zones on hi ha fauna, com han fet a Somiedo, Astúries o al ‘Pays de l’Ours’, a França. A moltes zones el llop és el seu principal actiu. El llop porta turisme de qualitat a zones deprimides i equilibra la fauna. No es pot demanar a tothom que tingui el llop com a amic, però és intel·ligent tenir-lo com a aliat.

 

 

Ramon Sala F Aranburu
www.facebook.com/catalunyasalvatge/
Foto: Ramon Sala

Deixa un comentari