Explicar contes

Explicar una història a un nen no és només agafar un llibre i llegir-lo. S’ha de transmetre entusiasme, canviar el to de la veu, gesticular… i posar en funcionament una sèrie de mecanismes que captin la seva atenció.

Per explicar bé un conte, abans cal haver-lo llegit. Hem de demostrar al nen que ens el sabem i que no cal que l’anem llegint pàgina a pàgina tota l’estona. Val la pena fer un repàs als contes tradicionals i a les llegendes, per explicar històries ben diferents. Segur que els infants ens ho agrairan.

El llenguatge que utilitzem depèn de l’edat que tingui el petit, però en general ha de ser clar i simple. Això n’afavorirà la comprensió i evitarà el cansament o l’avorriment. Per aquest motiu, si veiem que en la història real el vocabulari és molt complicat, haurem de canviar algunes paraules per unes altres que siguin més adients. Per exemple, podem aclarir que un «porticó» és «la porta que hi ha en algunes finestres».

La pausa i l’entonació també serviran per captar l’atenció del nen. Quan parem la història entre dues paraules, estem indicant que el que vindrà darrere té un valor especial o un element de sorpresa.

Les descripcions poc detallades deixen volar la imaginació del nen. Si no arriben a imaginar el que els expliquem, ja ens demanaran que els ampliem aquesta informació.

Per acabar, hem de transmetre entusiasme en el que expliquem. Cal ser conscient que narrar contes als fills els genera il·lusió, i encara que vulguin que sempre els expliquem el mateix conte, ho hem de fer amb entusiasme.

Redacció La Clau