Escola pública

– Sí, ja ho he llegit Joan. És trist recordar que abans de la Guerra Civil Catalunya era capdavantera en educació, una de les més avançades d’Europa.
– Avui la realitat és ben diferent, què creus que ha passat? –pregunta en Joan.
– Jo crec que els nostres pares i avis varen apostar per promoure una veritable igualtat d’oportunitats que es dóna en una escola pública vàlida per a tothom.
– Ara que dius això –replica en Joan- recordo que en Felip, que ja saps que va treballar a Alemanya, em va explicar que a la seva escola seien de costat el fill del canceller i el fill d’un immigrant. Evidentment, qui donava qualitat a l’escola era el canceller i no l’immigrant.
– Està clar, Joan, que en aquests països l’educació funciona molt millor que al nostre, potser perquè s’han adonat que la capacitat intel·lectual té poc a veure amb els diners dels pares.
– Em sembla –diu en Joan- que quan et fas gran t’adones que no és aconsellable la discriminació escolar per qüestions econòmiques, que pot frenar el desenvolupament intel·lectual dels pobres, més important que la defensa de la llibertat d’escollir escola.
– Quanta raó tens, Joan. Els rics, amb diners, tenen la llibertat d’escollir tot el que volen. El que fa falta és que aquesta llibertat sigui possible, una vegada aconseguida la igualtat d’oportunitats per a tothom que clarament avui dia no es dóna.