Envelliment actiu

Avui dia es comença a considerar l’envelliment com una malaltia que és possible guarir. Si algun dia es produeix aquest guariment, es podrà viure més de 200 anys, suposadament amb una bona qualitat de vida, molt diferent de l’actual. L’estudi del genoma humà ha constatat que no està programat per produir l’envelliment, sinó per mantenir de forma indefinida la seva renovació cel·lular. L’OMS (Organització Mundial de la Salut), l’any 1999, amb ocasió de la celebració de l’Any Internacional de la Gent Gran, va promoure en l’àmbit mundial l’envelliment actiu, per aconseguir la disminució de les principals malalties que afecten avui dia la gent gran.
S’han realitzat proves per frenar la malaltia de l’envelliment, amb les quals s’ha aconseguit retardar la seva aparició. Les quatre claus més importants per aconseguir-ho són en primer lloc, menjar poc, per exemple, una dieta mediterrània. La segona clau és fer exercici, el més senzill del qual és simplement caminar. La tercera clau és l’aprenentatge de noves activitats i coneixements per exercitar la memòria com, per exemple, l’ús d’Internet. Amb l’edat algunes persones es tornen més radicals i aquesta radicalitat per ser positiva i efectiva s’hauria d’emmarcar dins d’una organització. Llavors, la quarta clau, la de sentir-se emocionalment útil i necessari es podria donar molt millor en una organització sènior que aposta pel compromís social. Es curi o no, queda clar que l’envelliment actiu és la millor garantia per envellir amb qualitat de vida.