Entrevista a Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes (COAC)
Parlem amb la presidenta de la Demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes, Sandra Bestraten, i tractem, entre altres temes d’interès del sector, de la rehabilitació i l’accessibilitat. D’altra banda, Bestraten també és professora a l’ETSAB-UPC-UIC i treballa, des del COAC, per conscienciar de la importància d’adaptar les ciutats i els edificis als reptes del segle XXI.
Quins serveis ofereix el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i a qui s’adrecen?
Des del COAC s’ofereixen serveis per acompanyar i facilitar la feina dels arquitectes en el seu dia a dia professional. A més, a través del Centre Obert d’Arquitectura organitzem actes culturals, conferències, exposicions, tallers i xerrades per apropar l’arquitectura a la ciutadania, perquè l’arquitectura és cultura. En definitiva, oferim serveis tècnics, com el visat dels projectes, i assessorament ètic, deontològic i professional; des de l’oficina de consultes tècniques, l’OCT, expliquem totes les modificacions de les normatives urbanístiques i de construcció. Tenim diverses agrupacions, com per exemple l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA), l’Agrupació d’Arquitectes al Servei de l’Administració Pública (AASAP), l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes (AAUC), l’Agrupació d’Arquitectes Experts Pericials, Forenses i Mediadors (AAEPFMC), l’Agrupació d’Arquitectura i Sostenibilitat (AUS) i l’Agrupació de Joves Arquitectes de Catalunya (AJAC). L’Escola Sert es dedica a la formació contínua i l’assessorament sobre noves sortides professionals. També es fan contínuament sessions de networking entre arquitectes, i s’ofereixen espais de trobada i sinergies amb altres col·lectius. L’Oficina Tècnica de Rehabilitació, l’OTR, és un altre instrument al servei dels col·legiats, i de la ciutadania, per tal de facilitar la gestió dels ajuts destinats a la rehabilitació d’habitatges i regeneració de barris, amb l’objectiu que el màxim nombre de famílies es puguin beneficiar dels fons Next Generation.
«L’habitatge és un repte social que requereix la col·laboració de les administracions públiques, les empreses i la societat civil»
Quants col·legiats tenen actualment i qui pot fer-se’n?
En aquests moments hi ha gairebé 11.000 arquitectes col·legiats i col·legiades. A la demarcació de Barcelona n’hi ha 8.321, dels quals uns 400 son del Maresme. Actualment el 32,41 % són dones, tot i que a les universitats d’arquitectura ja s’ha aconseguit l’equitat, amb el 50 %.
Quina és la funció de l’arquitecte en ple segle XXI?
Preparar les ciutats i els edificis per a les noves necessitats de la població, que en els pròxims anys estarà cada vegada més envellida. Les persones tenim capacitats diferents que influeixen en la nostra manera de moure’ns per la ciutat: un infant, una persona gran i una persona usuària de cadira de rodes o una persona cega tenen necessitats diferents i es guiaran de manera diferent per un carrer, un pas de zebra o un parc. Les nostres capacitats també poden canviar amb el pas del temps: el que abans ens semblaven elements innecessaris al mig de la vorera, en un futur poden facilitar la nostra mobilitat per l’espai públic.
Aquest és l’objectiu de l’arquitectura accessible: tenir en compte la diversitat de totes les persones a l’hora de dissenyar espais perquè tothom tingui les mateixes oportunitats. Altres conceptes, com el de la ciutat dels 15 minuts, són aspectes clau a l’hora de pensar la ciutat del futur. Volem que puguis anar caminant a comprar el pa, a l’escola, al centre de salut, al centre de dia dels familiars grans… És aquesta mixtura. Un camí amb comerç és un camí segur, pots fer que els infants tornin sols a casa a través dels camins escolars; tenim molt comerç al carrer i hem de fer un esforç perquè no desaparegui. Una ciutat amable és la suma de molts ingredients: accessibilitat, places verdes, comerç… L’arquitectura té aquests valors humanístics i de compromís social per afavorir la cohesió de tothom.
“Una ciutat amable és la suma de molts ingredients: accessibilitat, places verdes, comerç… L’arquitectura té aquests valors humanístics i de compromís social per afavorir la cohesió de tothom”
Els aspectes de la sostenibilitat són molt importants en la construcció en un moment d’emergència climàtica. Com es tenen en compte en un projecte arquitectònic?
En els pròxims anys serà essencial invertir un esforç més gran a dotar els edificis d’una «segona pell» a fi d’adaptar-nos a unes condicions més extremes. Cal protegir més els edificis i intentar que les façanes no s’escalfin en excés, perquè al final acaben sent radiadors. També és important generar ventilació creuada, és a dir, fer que l’aire pugui entrar i sortir dels habitatges. Busquem solucions d’arquitectura passiva per tal de generar sistemes de confort sense màquines amb els quals es potenciï allò que ja sabem que funciona de manera natural amb la bona arquitectura. Una altra de les opcions són les cobertes vegetals, que proporcionen un aïllament excel·lent amb el qual es redueixen les necessitats d’energia per a la calefacció i la refrigeració, i que alhora absorbeixen aigua en els moments de pluges torrencials.
Han pogut valorar les directrius de la nova Llei de l’habitatge i les afectacions que tindran en el sector?
Desitgem que s’aconsegueixi l’accés a l’habitatge, especialment per a les persones amb menys recursos, a través de l’augment de l’oferta de lloguer social i la regulació de preus. I, alhora, que es promogui la rehabilitació d’edificis existents per a la seva adaptació a les noves necessitats i exigències en matèria d’eficiència energètica i accessibilitat, per així donar suport a les persones que pateixen la pobresa energètica.
“Els arquitectes han de mantenir-se actualitzats quant a les tendències i les noves tecnologies que apareixen en el mercat. Això implica una formació continuada per estar al dia”
L’habitatge nou sembla cada cop més inassequible per a la ciutadania. Com cal afrontar aquest repte des d’una perspectiva social?
L’habitatge és un repte social que requereix la col·laboració de les administracions públiques, les empreses i la societat civil. És necessari impulsar polítiques que garanteixin el dret a l’habitatge i que fomentin la cohesió social i la participació ciutadana. Per abordar aquest repte des d’una perspectiva social, es poden prendre diverses mesures, com la regulació del mercat immobiliari per evitar l’especulació. Calen més polítiques de rehabilitació d’habitatges, que en molts casos pot resultar una opció més econòmica que la construcció nova. A més, la rehabilitació pot contribuir a la regeneració urbana i a la millora de la qualitat de vida en els barris. Cal més habitatge social, s’ha de fomentar el lloguer social o les cooperatives d’habitatges a fi d’unir esforços per construir o rehabilitar habitatges i que es pugui accedir a un habitatge a preus més assequibles. També ens hem d’obrir a noves maneres de viure, com el cohabitatge, amb unitats de convivència que vagin més enllà del nucli tradicional familiar.
S’han d’agilitzar les barreres administratives? Quin suport donen als membres del col·legi pel que fa a aquestes gestions, a obtenir permisos, etc.?
Des del COAC treballem per a la reducció del temps d’espera per a l’obtenció de la llicència. El termini administratiu hauria de ser de tres mesos i s’està allargant més d’un any. Les mancances documentals i la manca de recursos de l’administració són les principals causes de demora en els tràmits. Una bona eina és la implantació generalitzada dels informes d’idoneïtat tècnica (IIT), que tenen per objectiu verificar que el projecte tècnic o la documentació tècnica compleix la normativa regulada en el règim de col·laboració establert en cada cas per les diferents ordenances municipals. L’IIT facilita la revisió urbanística de qualitat, atorga seguretat jurídica, garanteix qualitat, redueix les retencions municipals i facilita el compliment dels terminis. Des del COAC hi donem suport i volem ser part de la solució, ja que els terminis excessius suposen un problema per a tota la societat.
La seguretat, en la construcció, és essencial. L’arquitecte garanteix que l’immoble complirà les condicions requerides. En aquest sentit,
es compleixen els estàndards
al nostre país?
La normativa actual estableix les condicions mínimes que han de complir les edificacions pel que fa a seguretat estructural, incendis, accessibilitat, eficiència energètica i habitabilitat, buscant la qualitat de vida de les persones. Però la seva aplicació efectiva depèn del fet que ningú no realitzi obres sense el control dels arquitectes pel bé de tothom, i per això calen inspeccions i controls de les obres.
Quan es construeix una casa, l’arquitecte ha de pensar en la vida dels seus futurs habitants. Com s’afronta aquest repte? Cal una formació continuada per adequar-se als nous temps?
Els arquitectes han de mantenir-se actualitzats quant a les tendències i les noves tecnologies que apareixen en el mercat. Això implica una formació continuada per estar al dia de les noves tecnologies, materials, pràctiques de sostenibilitat i normatives. També és important que siguin conscients dels canvis socials i culturals per assegurar-se que els seus dissenys siguin inclusius i reflecteixin les necessitats de les diferents comunitats, amb la idea de fer un «vestit a mida» per a cada persona.
Entrevista: Albert Calls